Nadals a la memòria.

Aquest és el títol d’un llibre que va escriure Salvador Escamilla i es va publicar al desembre de 1977, en la seva primera edició.[@more@]

 

Jo vaig comprar un exemplar de la segona edició publicada al gener de l'any següent (1978). És un llibre que ens transporta a una altra època no tant llunyana com podem imaginar.

Per començar un detall, una frase que no he vist a cap altre llibre. Quan parla de les edicions publicades diu “Primera edició, desembre de 1977. Any de la restauració de la Generalitat”. És una mostra de la il·lusió del moment, d’aquell moment que començàvem a recuperar les nostres institucions, la nostra identitat i la nostra història. I quest llibre parla d’una part de la nostra història, la més recent, la de pa postguerra fins la recuperació de la nostra institució d’autogovern.

És la biografia del locutor que tantes consciències va despertar i que tantes oportunitats va donar als que volien dir alguna cosa de la nostra terra en l’idioma dels nostres pares i avis.

Escrit en un estil planer, és fàcil de llegir. Les seves dues-centes set pàgines ens expliquen les vivències del seu autor que varen ser les de molts catalans de l’època.

Qui ha sentit a en Salvador Escamilla en els seus programes de ràdio sembla que l’està escoltant mentre llegeix el llibre, perquè en Salvador Escamilla escriu tal com parla, amb les mateixes pauses i ritme.

I si el que no voleu és llegir, aleshores podeu escoltar-lo, perquè aquest llibre porta un cassette on l’autor l’ha gravat amb la seva veu. Aquest llibre és el número u d’una col·lecció d’Editorial Pòrtic anomenada “Llegir i escoltar”. No sé si la col·lecció va continuar, perquè he visitat el web d’Editorial Pòrtic i no he trobat cap ressenya d'aquest llibre ni de la col·lecció.

En canvi, si que he trobat referències a internet  a les següents adreces:
Wikipedia, cercant per Salvador Escamilla: http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Escamilla_i_G%C3%B3mez
Bestwebbuys, cercant per “Autor”, Salvador Escamilla (per cert, la data de publicació està equivocada):
http://www.bestwebbuys.com/9788473060882

El llibre, a més del relat de les experiències de l’autor al llarg dels anys, hi ha els “documents sonors” de missatges i entrevistes a Pau Casals, Josep Tarradellas i Joan Manuel Serrat entre d’altres que val la pena escoltar.

Quan Salvador Escamilla va escriure el llibre feia catorze anys que, un tretze de gener del 1963, havia pronunciat pels micròfons de Ràdio Barcelona aquell famós “Bon dia Catalunya i Balears” inaugurant un programa que seria un referent per tots, Radioscope. Una salutació que repetiria dia rera dia i any rera any durant aquells catorze anys, primer a Ràdio Barcelona i després a Ràdio Miramar. Però no van ser només catorze anys, perquè el programa va durar molts anys més a altres emissores com Ràdio Rubí, de la Xarxa d’Emissores Municipals de Catalunya. Jo, un addicte seu, el vaig seguir mentre vaig poder perquè els horaris laborals no eren gens compatibles amb les emissions del seu programa. Però mentre no treballava no me’l perdia.

Va ser emocionant escoltar l’entrevista que li va fer a en Serrat a l’exili, i que una part és al llibre i al cassette. Com també ho va ser escoltar l’inici d’Els Segadors quan encara no estava autoritzat, durant la transició. Sembla com si el sentis ara mateix, l’Escamilla deia “és molt velleta, però ens l’estimem molt”, i tot seguit se sentien les notes de la tornada del nostre himne en versió instrumental, només uns segons, però s’identificava quina peça era. Devia ser un enregistrament dels temps de la República, perquè el so era molt fosc i se sentien els sorolls típics dels discos antics ja molt utilitzats.

Vaig llegir aquest llibre quan es va publicar, tot just ara fa trenta anys, i l’he començat a rellegir ara. No nus penseu que està desfassat perquè moltes lluites que fa tres dècades pensàvem que estaven resoltes avui encara tenen la categoria de fites i objectius per aconseguir. O potser algú pot assegurar que l’ús del català en igualtat de drets s’ha aconseguit plenament?

Per saber més de Salvador Escamilla:
http://personal.telefonica.terra.es/web/joanmanuelserrat/escamilla/escamilla01.htm
http://www.weblandia.com/radio/esca6.htm

 

Quant a castany

Vaig nèixer al barri barceloní de La Sagrera l\'any 1957. He estudiat Enginyeria Tècnica Industrial i Ciències Empresarials. Les meves aficions són l\'Astronomía i l\'excursionisme. Durant una curta època vaig ser soci del Club Excursionista Pirenaic i actualment sóc soci del Club Natació Barcelona, de la Ciberpenya Blaugrana, d\'Ômnium Cultural i del RACC. Des que em vaig casar l\'any 1990 visc a Montgat.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Nadals a la memòria.

  1. Becari diu:

    Hola!

    Felicidades por tu blog. Me encanta la política. Puedes leer mi último artículo en mi blog en inglés ‘Sobre el Nacionalismo (y los Derechos Humanos)’, Un vistazo al Nacionalismo del siglo XXI en la Unión Europea.

    http://ladyjusticesscholar.blogspot.com/2008/01/on-nationalism-and-human-rights.html

    Saludos,
    Becario de Doña Justicia

Els comentaris estan tancats.