Fa pocs dies deien al Telenotícies que una dona de 67 anys ha estat mare de bessons. La dona es va sotmetre una fecundació artificial als Estats Units i el part s'ha produït a Barcelona.
[@more@]
Ara llegeixo un escrit al bloc "pel bloc gros" que subscric totalment. Havia pensat escriure sobre el tema però crec que l'autor d'aquest escrit l'ha encertat de ple i,per tant, no té sentit repetir el que un altre ha dit amb paraules més que encertades.
Us recomano que llegiu l'escrit titulat "Mares grans".
Per part meva només dir que jo vaig tenir la sort de gaudir del meu pare fins els trenta-tres anys, i ara que en tinc quaranta-nou encara tinc la meva mare. Quan era petit em portaven a col·legi els meus avis, que aleshores en tenien menys anys que aquesta senyora. M'imagino aquests bessons quan la seva mare els porti a l'escola i vegin que la resta de nens i nenes els porta una senyora molt més jove que la seva mare. Què pensaran quan els altres nens els preguntin si es tracta de la seva àvia? Aquests bessons veuran que, quan els altres nens i nenes vagin acompanyats d'una senyora de l'edat de la seva mare, li diran àvia mentre que ells a la seva li diuen mare.
Penso que la ciència ha creat una mare-àvia. Penso que s'ha de ser molt egoista per condemnar a dos fills a aquest futur.
Hi ha un punt que els pares deixen de cuidar els fills, i s’intercanvien els papers: Els fills cuiden als pares. No vull ser pessimista, però quan s’esdevingui aquest canvi els bessons hauran de ser prou madurs per acceptar-lo.