Ho he de reconèixer, ho he amagat durant molt de temps però al final les coses acaben sabent-se i ho he de reconèixer. Vaig tenir un pis tancat durant quatre anys i, per culpa meva, els pisos van pujar de valor fins a límits insospitats.[@more@]Darrerament hi ha una mena de corrent d’opinió que dona tota la culpa a la pujada dels preus dels pisos a la gent que en té un de desocupat i tancat. Sembla ser que aquesta gent, jo he estat un d’ells, tenim la culpa de tots els mals de les pujades de preus de l’habitatge. Nosaltres i només nosaltres som els culpables que milers de joves no puguin comprar un pis i es vegin obligats a fer d’ocupes, retornant així els preus als seus nivells justos.
El cas és que la meva mare vivia de lloguer al barri de La Sagrera, barri on, des que es va saber que algun dia hi arribaria el famós TGV, hi ha hagut una especulació esfereïdora. Total que l’especulació va arribar fins les cases on vivia la meva mare i l’amo els va fer la vida impossible als inquilins, però això ja ho explicaré una altre dia amb detalls.
La meva dona i jo, que imaginàvem com acabaria tot, vam comprar un pis per la meva mare molt a prop de casa nostra. Aquest pis va romandre tancat fins que ella va deixar la seva casa i s’hi va traslladar. Tot plegat poc menys de quatre anys.
Vet aquí la meva culpa, he tingut un pis tancat durant uns anys i això, segons diuen, és especular. Sembla ser que si tens un pis tancat impedeixes a la gent jove accedir a una vivenda digne. Per això he titulat aquest escrit d’aquesta manera.
Fa pocs dies la senyora Imma Mayol va fer unes declaracions dient que se sentia més a prop dels ocupes que dels especuladors. De quins especuladors parla? De mi o de les grans immobiliàries que posen preus desorbitats a l’habitatge?
Una darrera reflexió a tots aquests que defensen el dret a l’ocupació de pisos. Penseu que, com diem els catalans, cada casa és un món i darrera cada pared hi ha una vida i uns sentiments, per tant no es poden generalitzar les coses. Us imagineu que durant el temps que vàrem tenir el pis tancat ens haguessin entrat uns ocupes? Sabeu la feina que haguéssim tingut per fer-los fora? Què haguéssim fet quan la meva mare hagués hagut de deixar casa seva?
Una mica de serietat, sobre tot als polítics.
Tens raó. Però imagino que quan parlen de gent que té pisos inutilitzats, no es refereixen a casos tan particulars com el teu. Hi ha gent, en aquesta mateixa ciutat, que és propietària múltiple i que treuen diners per les orelles, però tot i així cobren barbaritats pels seus pisos. Això és falta de tacte. S’ha perdut allò de: «us cobrarem un lloguer més baix, que sou joves i esteu apurats»…saps, allò d’ajudar-se per que som tots dins del mateix vaixell.
Jo crec que la culpa la té qui sap que té la culpa. I, dóna la casualitat, que sempre són els mateixos.
Ja ho sé que el meu cas és molt particular «pangea», però el que crec és que no es pot generalitzar tant alegrement com es fa darrerament. De totes maneres aquest és el primer dels articles que penso escriure sobre el tema de l’especulació immobiliaria.
Ave Cèsar. I gràcies per la visita.