Ahir vàrem passar el dia al Montseny, ens agrada passejar per la muntanya, desconnectar i allunyar les cabòries de la vida diària. Vàrem anar al Sot de l’Infern, al peu del Turó de l’Home, a prop del poble de Montseny. El camí surt de l’aparcament del càmping de Fontmartina i és un recorregut circular per una vall amb diferents tipus de vegetació i arbredes.[@more@]És un lloc on s’hi pot fer una passejada d’una hora i quart més o menys, xino-xano, admirant les diferents arbredes d’alzines, castanyers i d’altres espècies d’arbres. Hi podreu escoltar els ocells i la remor de l’aigua quan us acosteu a la part més baixa del recorregut. Si fa vent, com ahir, no el notareu perquè aneu pel mig del bosc, però sentireu el so de les branques mogudes pel vent. En una paraula, podreu gaudir dels sons de la natura sense veure qui o què els provoca. És tot un exercici d’audició i d’imaginació.
De les coses que es poden veure al llarg del recorregut en parlaré en un altre escrit, aquí el que m’interessa destacar és el só que s’hi pot trobar.
Però no tot és idíl·lic i, com si fos una maledicció, sempre hi ha algú entestat en desfer l’encant de la natura. Quan ja arriavem al final del recorregut, quan el camí de tornada va uns metres per sota del d’anada, vàrem començar a sentir els crits d’un grupet d’animals d’aquests mal anomenats “racionals”, d’aquests que caminen amb dues potes i tenen el cap per posar-si un barret o algun “peercing” al nas. Com és que hi ha gent que no sap gaudir dels sons de la natura? Com és que hi ha gent que s’entesta en portar el soroll allà on hi ha silenci?
Cada lloc té el seu so, la seva “banda sonora”, allò que li escau per natural. No té el mateix so el Passeig de Gràcia que la Plaça del Rei, per exemple. Al Passeig de Gràcia hi ha sorolls de cotxes, motos i gent mentre que a la Plaça del Rei només si escolta gent. Vull dir que, a part del paisatge o les parets dels edificis, cada lloc té els seus sons que el fan diferent. Jo no m’imagino la Plaça del Rei ni cap altre carrer del Barri Gòtic amb sorolls de motos i botzines de cotxes, en canvi m’ho imagino amb el so d’algun músic tocant alguna peça clàssica, per exemple.
A la muntanya passa el mateix, no té els mateixos sons el Sot de l’Infern que el cim del Turó de l’Home. A dalt del cim el vent el notes, a la fondalada només el sens. Al cim veus un paisatge immens, a la vall veus l’entramat dels arbres. Igual que al Barri Gòtic, cada lloc de la muntanya té el seu paisatge i els seus sons.
Aleshores, perquè canviar els sons? Perquè hi ha gent que va a la muntanya a cridar? Aquesta gent ni gaudeixen de la natura ni en deixen gaudir a la resta. Aquesta gent transformen un paratge natural en un d’artificial. Aquesta gent ni senten la remor dels arbres ni el soroll del rierol. Aleshores, perquè van a la muntanya? No estarien millor dins d’una discoteca, per exemple? Si són incapaços de gaudir del que té la natura de diferent, què hi fan al bosc? Però sobre tot, perquè impedeixen a la resta que gaudeixin d’allò que ells són incapaços de valorar?
