Fa anys que les federacions esportives catalanes fan mans i mànegues per poder competir amb la resta de seleccions nacionals en igualtat de condicions, fa anys que el nacionalisme espanyol posa traves i juga brut a l’hora d’impedir el reconeixement internacional de les nostres seleccions i ara, el Conseller Vicepresident del Govern de Catalunya és qui tanca les portes a aquest reconeixement. No s’adona del que fa aquest home?[@more@]
El Conseller Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Carod-Rovira, va anar a la seu del COI a Lausanne a entrevistar-se amb el seu President. Fins aquí una notícia que hagués valgut un aplaudiment per sí mateixa. Però quan t’assabentes del que ha anat a fer en Carod a Lausanne se’t cauen per terra, així de clar. El Sr. Carod no ha anat a la seu del COI a demanar formalment el reconeixement del Comitè Olímpic Català, ni tant sols ha anat a buscar una solució o a sondejar actituds. El Sr. Carod ha anat a baixar-se els pantalons davant dels organismes internacionals. Ha anat a renunciar al reconeixement de Catalunya en l’àmbit esportiu de primer nivell.
Resulta que ara qui renuncia a competir en uns Jocs Olímpics o en uns Mundials de futbol, d’atletisme o d’hoquei patins, per exemple, és el Govern de Catalunya. I el pitjor de tot és que el Sr.Carod explicava la iniciativa amb un somriure que em va deixar parat.
Diu el Sr. Carod que ha anat a comunicar que volen organitzar uns jocs per a nacions sense estat i ha deixat clar que el COI no s’hi pot oposar, com no s’oposa a la celebració dels jocs de la Francofonia o de la Commenwelt. Dons si no s’hi pot oposar, perquè hi va?
És a dir, que ara organitzarem uns Jocs per a nacions que, com nosaltres, no tenen estat propi. Ja estaria bé poder competir amb Escòcia o País de Gales, per exemple. El cas és que aquestes dues nacions ja competeixen als Mundials de Futbol de veritat, amb la resta de Nacions, amb els de Primera Categoria per dir-ho clar.per tant aquests no participaran en aquests jocs d’en Carod. Aleshores, amb qui competirem? Amb Bretanya, Còrsega o Normandia? No crec que l’estat francès ho permeti. El que possiblement passi és que, tenint en compte que a Espanya sempre es treu allò d’el “café para todos” i que el nostre Govern diu sí a tot, s’hi presentin les seleccions d’Extremadura, Múrcia, Cantàbria i la resta de “Regiones”. I, com no volem ser insolidaris i en Montilla “ordena y manda”, ja veig la selecció catalana jugant la final contra la flamant selecció de La Rioja i celebrant-ho amb un “tinto de crianza”. No és que menysprei a aquestes terres, ni molt menys, però és que crec que no es tracta d’això.
No s’adonen que, un cop tinguin via lliure per organitzar aquests Jocs de fireta, ja ens hem tancat la porta als Jocs de veritat? No veuen que aleshores tots els esforços que han fet les diferents Federacions haurà estat en va? O, potser és això el que pretenen? Si aquesta proposta l’hagués fet el PP fa deu anys els d’ERC haguessin post el crit al cel. Bé, una proposta semblant la va fer el Secretari d’Estat per l’Esport, un que porta barba, no el recordeu? Un que va dir tot rient que si volíem seleccions per jugar a “canicas”. Dons no, per jugar a bales no, però quasi. I pensar que el Govern de Catalunya d'aleshores va pressionar i va aconseguir que dimitis i demanes disculpes! I ara va el Conseller Vicepresident i gairebé li dona la raó. Qui ho havi de dir!
I sobre el Conseller Puigcercós va i diu al programa “La nit al dia” que el primer que hem de fer és donar-nos a conèixer internacionalment i després demanar l’oficialitat. Que vol dir que no ens conèixen a l’estranger? No va dir en Carod fa uns dies a l’Índia que no calia anar dient a tothom qui som i què volem ser perquè això ja ho saben? Com quedem, ens conèixen o no?
Això sona a baixada de pantalons. Ens tanquem les portes nosaltres mateixos i els nacionalistes espanyols la mar de contents. I a sobre, qui es presenta com a promotor és un independentista! Fins quan ens farà avergonyir Sr. Carod?
L'única via possible és treballar pel reconeixement de les seleccions catalanes al més alt nivell de l'espor. I per això cal canviar les normes que diuen que només els estats poden competir en uns Jocs Olímpics o en uns Mundials de Futbol, a partir d'aquí les coses seran més planeres i l'Estat espanyol no ho tindrà tant fàcil.
