Gràcies, Lluís.

Aquesta era una pancarta que hi havia al concert que Lluís Llach va fer el 6 de juliol de 1987 al Camp del Barça i m'ha semblat oportú utilitzar la frase per titular aquest escrit.
Ahir dia 24 de març de 2007, Lluís Llach va fer el darrer concert. En Llach es retira del món de la cançó, al menys del món dels concerts. Després de quaranta anys dalt dels escenaris, en Llach “penja el micro” pero les seves cançons seguiran amb nosaltres perquè ha marcat tota una època.[@more@]No puc dir que seguís en Lluís Llach des dels seus inicis perquè per la meva edat hauria estat impossible. Quan ell va començar jo tenia gairebé deu anys només. Però si que puc dir que des d’els setze anys sempre ha estat el cantautor que m’ha fet vibrar, ja sigui amb les seves cançons de lluita o amb les romàntiques. Potser aquí ha estat la seva gran força, en el fet que pots trobar tot tipus de cançons en el seu ampli repertori.

Ahir no vaig ser a Verges. Tampoc puc dir que hagi estat un assidu als seus concerts, ben mirat només l’he anat a veure en directe a les “Sis Hores de Cançó de Canet”, devia ser l’any 1976 o 1977, al Camp del Barça i al poliesportiu d’Alella, durant la Festa Major d’aquesta població del Maresme de fa sis o set anys. Però l’he escoltat molt.

M’agradaria destacar aquí un parell de coses d’en Lluís Llach: el seu compromís i el seu talent. El seu compromís escrivint lletres que, al seu moment van servir perquè els joves de la meva època tinguessin consciència del que significaven el país i els drets individuals i col·lectius. El seu talent composant unes melodies adients a cada tema. Discs com “Viatge a Itaca”, “Campanades a morts”, “Verges 50” o “Un pont de mar blava” són una mostra de tot això i, a la vegada, poden resumir els àmbits de la seva obra.

Crec que t’hem d’agrair que durant quaranta anys ens hagis acompanyat i hagis dit dalt dels escenaris el que molts pensem, creiem i sentim.

En acabar el concert d’ahir va dir “jo soc tant tossut com vosaltres”, per una vegada em sap greu que sigui tossut i no es repensi el seuadéu.

A la cançó “Amor particular” diu: “…que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte…”.  Dons si senyor, en Llach ha sabut trobar el gest correcte! Deia en Pep Guardiola en un article d’ahir a La Vanguardia que si volgués hauria pogut fer el comiat al Camp del Barça i l’hauria tornat a omplir, com va fer fa vint anys. I tant que l’hagués omplert! Però l’adéu havia de ser a Verges, allà on va començar tot, tal com ell va dir.

Tweet