By, by, Mr. Boadella.

M'acomiado de vostè en anglès no fos cas que, si ho feia en català, ho interpretés com un atac a l’idioma espanyol per part d’un hipernacionalista català.[@more@]

Avui he llegit al matí en un d’aquests diaris gratuïts que el gran Boadella ens deixa. A la nit he sentit la notícia al programa “La nit al dia”.

Diu que se'n va de Catalunya perquè n’està fart del nacionalisme que ho infecta tot, que manipula a la gent i per culpa del qual a aquest país hi ha un profund sentiment antiespanyol. Diu que a partir d’ara per a ell, Catalunya és com Birmània. Per la televisió l’he pogut veure presentant el seu llibre “Adiós, Cataluña” (amb “enye”, faltaria menys!!). Sembla ser que ha estat una presentació molt original, dalt d’una “Golondrina” perquè, segons ha dit, no vol tornar a posar els peus en territori català. El que fan alguns per vendre un llibre!

Per la tarda ha sorprès a tothom presentant-se a un acte que havia organitzat el seu partit “Ciutadans”. Ben poc ha durat el seu exili mariner. Però no ha volgut concedir cap entrevista a la reportera de TV3, perquè diu que no pensa parlar amb cap mitjà de comunicació català. No es preocupi, per dir bajanades no cal que es cansi.

Però l’inigualable Boadella no se'n va sol, s’emporta Els Joglars. El grup, segons diu el seu director, no tornarà a actuar mai més a Catalunya. Jo, que no he anat mai a veure cap dels seus espectacles, podeu imaginar-vos el greu que m’ha sabut quan m’he assabentat d’això.

Cadascú pot tenir les idees que vulgui, sempre que no emprin la violència com a mitjà per fer-se valdre. Tothom té dret a expressar el que pensa, sempre que no utilitzi la mentida per justificar els seus raonaments. El senyor Boadella no ha emprat la violència, però sí la mentida. El senyor Boadella menteix quan diu que a Catalunya es persegueix el català. No diu la veritat quan diu que la Generalitat l’ha discriminat sistemàticament.

Però el que és més greu és que digui que ha patit un boicot general, no sols per part de les institucions, sinó també per part dels ciutadans. No s’enganyi, vostè no és tant important perquè tot un poble, amb les seves institucions al capdavant, li dediquin ni mig minut per posar-se d’acord i fer-li un boicot. El que passa és que les seves obres no tenen el mínim de públic necessari perquè ningú li doni una subvenció. A Barcelona, i a tot Catalunya, als teatres hi ha obres amb més qualitat que el que vostè ha produït en els darrers trenta anys que, tot sigui dit, ha estat ben poca cosa. I és això el que li fa mal a vostè, que ningú li dediqui ni un moment. Vostè no paeix el fet de no ser el centre del món. I es que, en una dictadura és molt fàcil fer qualsevol cosa, que t’empresonin i et converteixen en heroi. Però en democràcia, sobresortir i ser un referent és molt difícil. Vostè, això no ho ha superat i té una mania persecutòria que li fa veure enemics allà on no hi ha ningú. Potser a Espanya, que és un país “de lo bueno lo mejor” trobarà algun psiquiatre que el faci sortir d’aquest món imaginari on viu i el torni a la realitat. O potser tampoc perquè, amb personatges com els del PP és dubtós que aquella gent sàpiguen que és un psiquiatre.

Que tingui una bona estada a Espanya, senyor Boadella. Allí ningú fa boicots, ningú imposa el seu idioma als demés, ningú menteix per imposar les seves idees, els mitjans de comunicació són un exemple de respecte i imparcialitat, no hi ha nacionalismes excloents. Allí els teatres l’estan esperant, les institucions li donaran tot el que vulgui, ja ho veurà. No sap els èxits que tindrà, no donarà l’abast, els premis no li cabran als prestatges de casa.

Només em sap greu una cosa, quan el van empresonar per “La Torna”, jo vaig ser un dels que va sortir al carrer per demanar la llibertat d’expressió. I no m’empanadeixo d’haver-ho fet, perquè crec que a ningú se l’ha d’empresonar per dir el que pensa. El que em sap greu és que, quan els fatxes espanyols ataquen la meva cultura, el meu idioma i no em reconeixen els meus drets ni els del meu poble, aleshores vostè es posa al seu costat i afegeix més llenya al foc. Tot un exemple de la paradoxa que fa que la democràcia sigui, precisament, el sistema més just de tots.

Sap que li dic mestre? Bon vent i que li aprofiti! 

Tweet