Hem perdut, no hi ha cap altra interpretació dels resultats d'el diumenge a Montgat. En uns temps on tots guanyen i ningú perd, on tothom interpreta els resultats i malgrat perdre vots, diputats o regidors encara és capaç de dir que segons es miri s'ha guanyat, perquè els altres en conjunt n'han perdut mes, és d'agrair que una persona accepti el resultat tal com és i digui que ha perdut.[@more@]
L'Alfred Matamala, alcaldable de CiU a l 'Ajuntament de Montgat va admetre sense donar-li voltes que una part dels vots s'havien anat a ERC. Els vots suficients perquè CiU perdi un regidor i ERC el guanyi. Uns quants vots que donen al PSC la victòria en aquestes Eleccions Municipals i posen l'alcaldía a l'abast dels socialistes.
Encara que, ben mirat, al candidat socialista tampoc li feia falta guanyar les eleccions per optar a l'alcaldia perquè, com va passar l'any 1999, ERC va donar el seu vot al candidat perdedor. Però aquesta vegada ha guanyat i ERC ho tindrà mes fàcil per justificar el seu suport a un alcalde que s'ha distingit per tenir un comportament que no es pot considerar democràtic precisament. Però ara toca parlar del candidat de CiU.
El diumenge a la nit, al local de CiU ningú s'acabava de creure que, amb tot el que en Matamala havia fet en la seva curta etapa d'Alcalde de Montgat, el seu tarannà dialogant i responsable, hagués perdut les eleccions. El mes dur de tot es, crec jo amb la meva curta experiència, la pèrdua de confiança en barris on històricament el vot havia estat per a CiU i que va ser on ahir hi va haver un trasvassament cap a ERC. Perquè als barris nous no crec que ningú dubtés de la victòria socialista.
L'escàs marge de la victòria als barris tradicionalment favorables i la gran diferencia als llocs on s'esperava no guanyar van donar la victòria als socialistes per uns escassos cent vots i escaig. Crec que el que ens ha de fer meditar és la pèrdua de confiança en els llocs on tradicionalment CiU tenia la victòria assegurada i clara, als llocs on aquesta vegada la victòria ha estat massa justa.
Malgrat tot l'actitud d'en Matamala va estar alliçonadora. Va assumir la derrota com a cosa personal, amb la qual cosa no hi estic d'acord, perquè unes eleccions les guanya o les perd tot un equip de candidats i militants, no una sola persona, i ens va encoratjar a tots seguir treballant pel futur.
Ara, aquests propers dies en Matamala i el seu equip prepararan les estratègies per la nova etapa que comença.
Sap que té tot el nostre suport.
