Tots sabem que les festes populars, les que de debò són populars, tenen greus problemes per subsistir, les festes del barri barceloní de Gràcia en són un exemple. Aquest any, dos carrers no han pogut participar en el concurs de carrers guarnits per problemes econòmics. Altres esdeveniments no tant populars reben ajuts a càrrec dels pressupostos institucionals de forma molt generosa.
[@more@]Les festes de Gràcia, com les de Sants, són de les més famoses i tradicionals de Barcelona. Són festes més populars que les de la Mercè perquè son festes organitzades pels mateixos veïns. Alguns carrers es guarneixen hi participen en el concurs de carrers guarnits.
Vaig sentir al TN-Migdia d’ahir dissabte, i llegeixo a l’Avui de diumenge, que enguany hi ha dos carrers que no poden participar per problemes econòmics. Resulta que llogar el local per les reunions de la comissió de festes i per preparar els guarniments costa uns 900 euros al més, quantitat que més d’un carrer té problemes per aconseguir.
Imagino que hi ha alguna mena de subvenció per les despeses de les festes, però els organitzadors es queixen que són insuficients.
Aquestes festes celebren enguany la 190 edició, o sigui que no són un invent de fa quatre dies. Podem dir que formen part de la història popular de la ciutat de Barcelona. Amb tot aquest bagatge històric, com és possible que les administracions no tinguin la més mínima sensibilitat a l’hora de donar subvencions? Potser és massa popular? Potser no dóna rèdits polítics?
Em ve a la memòria una altra “festa” que és celebra a Barcelona i que rep una quantitat de subvencions, directes i indirectes, que cada any aixequen polseguera. Em refereixo a la “Feria de abril de Cataluña”, una festa que té uns costos excessius, que representa un negoci per més d’un i que, a sobre, rep ajuts per part de tres institucions en quantitats més que generoses.
A la “Feria” hi ha exclusives per vendes de productes que es consumeixen a les “casetas”, això vol dir que hi ha proveïdors que paguen quantitats res menyspreables per tal de tenir l’exclusiva de distribució d’un determinat producte (per exemple el “fino”). A la “Feria” se li cedeix l’espai gratuïtament (des de fa dos anys se li cedeix el Fòrum). Malgrat que l’espai el tenen gratuït, els organitzadors cobren a les “casetas” per instal·lar-s’hi (la mateixa Generalitat paga per tenir una “caseta”). Les despeses d’enllumenat són astronòmiques, tenint en compte que, a més de les llums de les “casetas”, hi ha la il·luminació de la porta d’entrada (a l’estil sevillà). Hi ha un servei d’autobusos gratuïts per anar al recinte des del centre de Barcelona.
A les festes de Gràcia no hi ha exclusives, no s’hi paga per exposar-hi res, hi col·laboren els veïns en l’organització de la festa i el guarniment dels carrers, els veïns paguen els locals, el transport públic no és gratuït…
Perquè uns tenen tanta subvenció i els altres tenen problemes econòmics?
En total són divuit places i carrers que hi participen. La subvenció no ha de ser un greu problema per unes arques institucionals que són tant generoses per una festa típicament andalusa i tant garrepes per una festa tan arrelada a casa nostra.
A l’Ajuntament de Barcelona manen els socialistes (Sr. Hereu), al districte de Gràcia manen els socialistes (Sr.Ramón Nicolau i Nos), a la Generalitat manen els socialistes (Sr. Montilla), a la Diputació de Barcelona manen els socialistes (Sr. Corbacho)… totes aquestes institucions son col·laboradores de la Festa Major de Gràcia. Totes aquestes institucions també subvencionen una “Feria de abril de Cataluña” que, amb una mica de bona gestió econòmica podria ser fins i tot rendible, en canvi són incapaços d’evitar els problemes econòmics d’unes festes eminentment populars que, per naturalesa, mai podran autofinançar-se.
Tot és qüestió de voluntat política, i ja veiem quines són les tendències dels nostres estimats dirigents. Què els molesta d’aquesta festa? Que és massa popular? Que és catalana? Que no s’hi fa negoci? Potser no els representa massa vots a les eleccions?
