No pretenc jutjar l’article de l’Oleguer, això ja ho ha fet tothom. A més, l’he llegit i crec que és una opinió encertada, que ha dit el que molts de nosaltres pensem. El que vull expressar és la meva opinió al voltant de l’actitud d’el President del Futbol Club Barcelona i del Conseller Vicepresident de la Generalitat de Catalunya quan han censurat l’Oleguer per haver parlat de l’article en una roda de premsa que va fer a les instal·lacions del Club.[@more@]Per si algú no ha llegit l’article de l’Oleguer publicat al setmanari “Directa” ho pot fer a Vilaweb, o a “Berria” si sap euskera.
Però el que m’agradaria és explicar el que penso sobre el que van dir en Joan Laporta i en Carod-Rovira sobre el tema.
Quan es va saber que el setmanari “Directa” publicaria un article de l’Oleguer sobre la doble moral de la justícia espanyola, uns periodistes li van fer unes preguntes al jugador sobre el tema a la roda de premsa que va fer a les instal·lacions del Camp del Barça.
Tant en Laporta com en Carod han dit que el jugador, ha utilitzat les instal·lacions del Club per expressar opinions que no són esportives i que poden donar una mala imatge del Club. Dons bé, jo no hi entro ni en surto sobre si el jugador va fer bé o no al parlar de l’article dins del recinte del Club. Només vull dir dues coses: que qui més parla és qui més ha de callar i que l’opinió que hi ha contra el Barça o contra Catalunya no depenen d’això.
Qui més parla és qui més ha de callar.
El senyor Laporta hauria de recordar un parell de coses que ha fet ell.
La temporada passada, bans d’un partit del Barça a l’Estadi, es va fer un acte en defensa de la llengua catalana. En aquest acte Joel Joan va llegir un comunicat en defensa de la nostra llengua i al mig del camp es va desplegar una pancarta amb el lema de l’acte i un mapa dels Països Catalans. Això va aixecar la mateixa polseguera que la roda de premsa de l’Oleguer. Si la Junta Directiva ho va permetre, i jo com a català els felicito, perquè ara li neguen el dret a l’Oleguer?
Durant la campanya electoral al Parlament de Catalunya el senyor Laporta va fer un “esmorzar”, amb fotògrafs i càmeres de TV, amb el candidat convergent Artur Mas. Això és utilitzar un càrrec esportiu per fer política. Li dic jo que soc votant de Convergència. Vostè sap que al Barça hi ha votants de tots els partits polítics i, tot i així, es va prestar per fer propaganda a una determinada formació. No se li va ocorrer que als altres socis es podien sentir discriminats? El més greu de tot és que l’endemà va muntar el numeret amb el candidat del PSC-PSOE per fer callar les crítiques que li van fer. Baixar-se els pantalons és pitjor que equivocar-se. Les coses quan es comencen s’acaben i, si no es té intenció d’arribar fins el final, millor no començar-les.
Per tant, senyor Laporta, no doni lliçons que vostè n’ha d’aprendre moltes. També es podria dir que totes dues actuacions van donar mala imatge al Barça. O no?
El senyor Carod també hauria de recordar un parell de coses que va fer ell o els seus companys de govern.
Recorda el seu viatge a Perpinyà fa tres anys quan era President en funcions de Catalunya? No va ser una irresponsabilitat per part seva? No va donar una mala imatge a l’institució? Estic a favor del diàleg per solucionar el tema del terrorisme però vostè no ho podia fer això.
El primer acte que van protagonitzar els consellers del seu partit va ser treure la bandera espanyola de les seus de les conselleries que presidien. Al cap de poques hores jo tornaven a posar-les. A mi també m’agradaria veure només la bandera catalana però, altre cop repeteixo que, les coses quan es comencen s’acaben i, si no es té intenció d’arribar fins el final, millor no començar-les.
En Carod tampoc pot donar lliçons.
Però hi ha una diferència molt clara entre en Laporta i Carod i l’Oleguer, que mentre uns s’abaixen els pantalons l’altre es manté amb la cara ben alta. Potser és això el que molesta.
L’opinió que hi ha contra el Barça o contra Catalunya no depenen d’un acte concret.
L’imatge que hi ha en alguns sectors sobre el Barça, i sobre Catalunya, no canbiarà per una actuació determinada. Qui té l’imatge que el Barça és un club nacionalista, separatista i que promou actes antiespanyols, no la té per unes actuacions concretes, sinó per una qüestió de poca cultura democràtica. Us posaré un exemple que vaig viure en primera persona.
Cada any les Penyes Barcelonistes organitzen la Trobada Mundial de Penyes a una localitat diferent, ja sigui de Catalunya o d’altres punts de l’Estat o a l’estranger. L’any 2003 es va celebrar a Granollers. Com a soci i directiu de la Ciberpenya Blaugrana hi vaig assistir amb la meva dona i el President. Tots tres vam anar al sopar que es va celebrar al Pavelló d’Esports de Granollers amb l’assistència de la Junta Directiva del Club. A la Trobada hi venen Penyes d’arreu de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’altres països, per tant hi ha gent que no coneix el nostre idioma i, normalment els actes es fan autoritàriament en castellà. Dons bé, al sopar ens va tocar compartir taula amb els presidents de dues Penyes andaluses i amb un matrimoni andalús resident a Catalunya que venia en representació d’una Penya andalusa presidida pel seu germà. A la poca estona de seure a taula, i quan encara no havíem començar a sopar, la persona que va donar la benvinguda als assistents va parlar en català. No us podeu imaginar les cares dels dos representants andalusos. Però el que no m’hagués imaginat mai és la seva reacció. Van començar a cridar frases com: “habla en espanyol, que no te entendemos, gilipollas”. Sembla mentida però és cert. No m’en vaig poder estar i els vaig dir que paressin d’insultar, que si no ho entenien ho diguessin amb educació. Ells van seguir amb la seva actitud i només van callar quan jo vaig cridar més que ells dient-lis que “aquí no se insulta”. Aleshores van callar però van fer comentaris entre ells dient que “si quieren hablar catalán que hagan una trobada para ellos solos”.
Creieu que aquells personatges es van convertir en mal educats pel fet que algú va parlar en català pels micròfons? Evidentment que no, la mala educació forma part de la seva personalitat. El fet que algú parlés en català no va fer canbiar l’imatge que tenien del Barça ni dels catalans, tant sols va provocar una reacció momentània. Seria un error pensar que una actuació pot fer canbiar l’imatge d’un Club com el Barça.
Amb tot això vull dir que el fet que l’Oleguer hagi fet un article no farà canbiar res respecte a l’opinió que la gent té del Barça. Que el jugador hagi parlat del seu article dins les instal·lacions del Club no farà que hi hagi més antibarcelonisme que el que ja hi havia el dia abans. Carregar-li aquesta responsabilitat al jugador és d’irresponsables.
Si el proper partit que jugui el Barça a camp contrari hi ha pancartes per l’article de l’Oleguer serà una anècdota. De pancartes, xiulets i insults sempre n’hi ha i n’hi hauran. L’Oleguer no ha encés cap foc, el foc fa molts anys que es va encendre i, com a molt, l’Oleguer ha posat una mica de llenya que es consumirà aviat, però el foc seguirà cremant, encara que només siguin brases, i no serà per culpa de l’Oleguer.
No podem culpar al jugador de les actuacions d’una colla d’intolerants perquè, si li carreguem les culpes a ell, els hi estem fent el joc a aquesta gent. Seria com si els donéssim la raó i ens autocensuressim.
