Vandalisme

Qualsevol acte vandàlic és condemnable, però crec que hauríem de procurar arribar al fons de la causa. Jo no sóc psicòleg ni psiquiatre ni tinc cap vareta màgica per fer desaparèixer el vandalisme dels carrers i places dels nostres pobles però crec que cal fer alguna cosa. Penso que a força de veure comportaments incívics i actes vandàlics ens estem acostumant a conviure amb les seves conseqüències.[@more@]

A força de veure mobiliari urbà destrossat ens estem acostumant a veure-ho com una cosa "normal". Potser arribarà un moment que veurem un banc en perfectes condicions per seure i ens quedarem de peu perquè ja ens haurem acostumat a no seure als jardins.

Potser cal denunciar fets vandàlics per tal que la resta de la ciutadania prengui consciència i no s'acabi acostumant.

A Tiana  fa uns anys van fer una festa per inaugurar un monument força singular. Van posar un vagó de tramvia enmig d'una zona enjardinada. No era un vagó d'un tramvia qualsevol, era un vagó del tramvia que entre els anys 1916 i 1954 unia Tiana amb Montgat. Aquest tramvia feia el trajecte entre el centre de Tiana, al final del carrer Isaac Albéniz (on avui hi ha l'estanc i una entitat bancària), fins l'estació de RENFE de Montgat, i feia el seu trajecte per l'actual carretera BV5008 que, segons m'expliquen es va construir per fer passar el tramvia (sembla ser que abans les dues poblacions es comunicaven utilitzant el traçat de la riera de Sant Jordi.

Segons el llibre "El tramvia de Montgat a Tiana", quan el tramvia va deixar de fer el seu servei l'any 1954, es van subhastar els vagons que van ser adquirits pel serraller Aymerich del barri del Clot de Barcelona. Posteriorment, l'any 1960, un dels vagons va ser adquirit per un fabricant de gelats i l'any 1961 un hostaler va comprar els tres cotxes restants. Aquest hostaler vacondicionar els cotxes per fer la funció de bar. Aquests cotxes van ser instal·lats a la Pineda de Castelldefels. Aquests cotxes van canviar d'amo per separat m'es d'una vegada i també el seu emplaçament. Un d'aquests cotxes l'Ajuntament de Tiana el va comprar per 100.000 pessetes i el va traslladar a la vila, on va arribar l'11 de Juliol de 1992.

Al llibre que us he esmentat abans ("El tramvia de Montgat a Tiana") s'hi poden veure fotografies del tramvia durant la seva curta vida i d'els anys que van estar els seus vagons a magatzems o fent funcions de bar. En aquestes fotografies s'hi pot veure l'estat lamentable que van arribar a tenir aquests cotxes i, els que hem pogut veure el cotxe restaurat i instal·lat al seu emplaçament actual a la cruïlla de l'Avinguda Joan Garí amb la Riera de Tiana, podem valorar l'esforç de restauració ue es va haver de dur a terme per deixar el cotxe totalment restaurat.

Dons bé, mirant la fotografia d'aquest cotxe a la seva arribada a Tiana, i mirant-lo avui l'única diferència és l'any de la foto. Si a la foto del dia 10 de Juliol de 1992 li traiem els rètols del bar q ue porta als laterals i al davant podríem dir que l'hem feta avui.

L'actuació dels vàndals ha estat implacable, s'han destrossat els bancs de l'interior, s'han trencat els vidres de les finestres, s'han embrutat els laterals amb suposades "obres d'art, s'ha desmuntat tota la instal·lació elèctrica…  Tot el que és fusta, vidre i elements fàcils de trencar han estat objectiu d'una colla de brètols que dia a dia han fet la seva "gloriosa" feina de destrucció d'un element que forma part de la història d'un poble.

Què s'hi pot fer amb tot això? Com s'ha d'educar les noves generacions per tal que es respectin els espais públics? Algú recorda allò que s'anomenava civisme?

Haurem de tancar els monuments dins de gàbies per tal de preservar-los de l'acció d'els vàndals? O potser hauríem de tancar a aquesta gent dins d'una gàbia?

Comentaris tancats a Vandalisme

Mares o àvies?

Fa pocs dies deien al Telenotícies que una dona de 67 anys ha estat mare de bessons. La dona es va sotmetre  una fecundació artificial als Estats Units i el part s'ha produït a Barcelona.

[@more@]

Ara llegeixo un escrit al bloc "pel bloc gros" que subscric totalment. Havia pensat escriure sobre el tema però crec que l'autor d'aquest escrit l'ha encertat de ple i,per tant, no té sentit repetir el que un altre ha dit amb paraules més que encertades.

Us recomano que llegiu l'escrit titulat "Mares grans".

Per part meva només dir que jo vaig tenir la sort de gaudir del meu pare fins els trenta-tres anys, i ara que en tinc quaranta-nou encara tinc la meva mare. Quan era petit em portaven a col·legi els meus avis, que aleshores en tenien menys anys que aquesta senyora. M'imagino aquests bessons quan la seva mare els porti a l'escola i vegin que la resta de nens i nenes els porta una senyora molt més jove que la seva mare. Què pensaran quan els altres nens els preguntin si es tracta de la seva àvia? Aquests bessons veuran que, quan els altres nens i nenes vagin acompanyats d'una senyora de l'edat de la seva mare, li diran àvia mentre que ells a la seva li diuen mare.

Penso que la ciència ha creat una mare-àvia. Penso que s'ha de ser molt egoista per condemnar a dos fills a aquest futur.

1 comentari

Folch i Torres.

Fa dies la meva tieta em va donar un exemplar de la revista "Patufet". N'heu sentit parlar?

 

[@more@]

La revista patufet es va publicar entre el 1904 i el 1938 i va ser la publicació infantil i juvenil més famosa en català, segons diuen va arribar als 60.000 exemplars en els seus millors temps. Visiteu aquest web on hi trobareu informació sobre aquest setmanari.

La meva mare sempre em diu que la seva germana que va morir molt jove, quan ella era petita, el llegia. He sentit parlar molt de les "Pàgines viscudes" que es publicaven en aquest setmanari. Durant  aquella època molts catalans van aprendre a llegir i escriure amb el "Patufet". Va ser una publicació que, durant els 34 anys de vida, va servir per mantenir viva la nostra llengua.

L'any 1968, concretament el 6 de Desembre, va tornar a aparèixer aquesta revista. El número que em va donar la meva tieta, i que guardo amb carinyo, és el número 1 d'aquesta segona època que va durar només quatre anys i mig, fins el Juny de 1973.

Recordo que el primer llibre que vaig llegir, vull dir que el vaig començar i acabar sense saltar-me ni una sola pàgina, va ser "La vida i els fets de Justí Tant-se-val". Un llibre juvenil escrit pel mateix creador d'el "Patufet", en Josep Maria Folch i Torres. Jo devia tenir uns tretze anys i em va engrescar des de la primera pàgina. Certament en Folch i Torres tenia una capacitat especial per connectar amb el públic infantil i juvenil i les seves obres no tenen data de caducitat. Ara que es fan pel·lícules de qualsevol novel·la, no seria cap vajanada fer-ne una sobre qualsevol de les seves obres. Aquesta que us comento la va escriure el 1929 i l'acció està situada als temps de la Revolució Francesa. Descriu les aventures d'un vailet català que s'en va a França per salvar el seu pare que ha estat fet presoner pels revolucionaris.

Avui que és un dia especial pels més menuts de les cases m'ha semblat una bona pensada fer aquest comentari perquè, entre altres coses, sempre va bé fer una ullada enrrera per tornar a ser infents encara que només sigui una estona.

1 comentari

Hagués fet 80 anys

Ahir dia 5 de Gener, el meu pare hagués fet 80 anys. Comentàvem amb la meva mare que segurament ho hagués volgut celebrar. Va morir pocs dies abans de complir els 64 anys, el 30 de Desembre de 1990, tres mesos després que la Montserrat i jo ens caséssim.

Diuen que la gent no mor definitivament mentre algú els recorda, per això crec que és important recordar a la gent que hem estimat i que ens ha estimat, perquè d'alguna manera continuïn estant vius encara que només sigui dins nostre.

 

[@more@]

Comentaris tancats a Hagués fet 80 anys

Dinar de la Ciberpenya.

Ahir sis socis de la Ciberpenya Blaugrana vàrem celebrer un dinar. Un cop a l'any, com a mínim, mirem de trobar-nos i què millor que les festes de Nadal per fer-ho.

[@more@]

Vàrem anar al "Moncho's" de Travessera de Gràcia i ens ho vàrem passar d'alló més bé.

L'Eduard (el President) i la Maria Eugènia (la seva dona i Secretària) van venir d'Andorra amb la seva filla de quatre mesos Aitana (la sòcia més petita de la Ciberpenya). De Mallorca van venir l'Albert (Vicepresident) i la seva companya Montserrat. De Montgat vàrem anar jo mateix (l'altre Vicepresident) i la meva dona Montserrat.

Ja us explicarem més detalls properament quan inaugurem el bloc de la Ciberpenya que ara estem preparant.

De moment una cordial salutació a tots i què millor que celebrar l'acabament de l'any que amb unes imatges de la final de la Champions de París?

Que les disfruteu força.

Comentaris tancats a Dinar de la Ciberpenya.