Amb el tema dels noms s’em va ocòrrer cercar a internet algun web que parlés del tema i en vaig trobar una de ben curiosa que us recomano per fer una miqueta de “cultureta”, si més no una miqueta de “cultureta” de la imaginació i inventiva que tenen alguns per fer coses a internet com si fossin coses amb gran rigor científic.
[@more@]A la feina som quatre persones que encara tenim un calendari de sobretaula. Dic que encara tenim perquè, en plena era informàtica poca gent l’utilitza. El cas és que cada dia, o gairebé cada dia, hi ha algú que diu els sants que apareixen al seu calendari i la resta s’hi afegeix. Juntament amb els noms clàssics o més coneguts n’hi ha de ben estranys i fem la conyeta. Sembla mentida però quatre calendaris i tots diuen sants diferents, no es podrien posar d’acord? El cas és que he cercat a internet un web sobre el tema i he alucinat amb un lloc que ara us explico.
El web en qüestió es diu “Aniversalia” i és totalment en castellà. Visiteu-lo que l’apartat del santoral no té desperdici. Hi ha un lloc on podeu posar el nom i us diu quan se celebra el sant i el seu significat. I és aquí on l’autor ha volgut fer un treball científic i li ha quedat una miqueta ridícul.
Busquem el meu nom, per exemple. Diu que Albert és un nom germànic, “derivado del nombre Alberto” i que significa “aquel de noble estirpe” i, a més és patró dels naturalistes, deu ser per això que m’agrada la natura. Bé, anem a pams. Sobre el significat no en tinc ni idea però que el meu nom és un derivat d’”Alberto” m’ha arribat a l’ànima. Jo que pensava que Albert era el nom en català i resulta que és un “derivado” del nom en castellà!!! Quantes coses s’aprenen navegant per internet!
I que deu dir de “Alberto”? Dons diu el mateix però aquesta vegada sembla ser que “deriva de Adalberto”. És a dir que el meu nom és un “derivado” d’un altre “derivado”. Dons vet aquí que “Adalberto” també és germànic, però aquest significa "Aquel que pertenece a la ilustre nobleza”, que mésw o menys és el mateix que els altres. El més curiós del cas és que “Adalberto” sembla ser que és una “Variante de Alberto”. Com pot ser que “Alberto” sigui un “derivado” d’”Adalberto” que a la vegada és una “variante” d’”Alberto”? Això és el que s’en diu el peix que es mossega la cua. Això vol dir que el meu nom és un derivat d’un derivat d’una seva variant. Com aquell acudit del senyor que es casa amb la filla de la dona del seu fill. El recordeu? Dons més o menys. El cas és que mentre “Albert” i “Alberto” se celebren el mateix día, “Adalberto” se celebra el día de Sant Jordi.
I Jordi? Què deu dir del nostre patró? Dons diu el següent: “Variante catalana de Jorge. Nombre de origen griego que significa "Aquel que trabaja la tierra". Dice la leyenda que salvo una princesa de un dragón gigante”. Vet aquí que el nostre patró és també una "variante" d’un altre nom, en aquest cas “Jorge”. Dons mirem que significa “Jorge”. Dons diu: “Nombre de origen griego que significa "Aquel que trabaja la tierra". Dice la leyenda que salvo una princesa de un dragón gigante. Patrón de Inglaterra. Variantes: George, Giorgio, Yuri, …”. O sigui, el mateix que “Jordi”, però ara ens diu que “George”, “Giorgio” i “Yuri” són variants de “Jorge”.
Podeu seguir amb altres noms, si voleu. Mireu Jaime, Jaume, Jaimito o James que és la “variante inglesa de Jaime”.
No cal seguir. Veieu per on vaig? Resulta que els noms poden ser germànics, grecs o del Matxu-Pitxu però, siguin d’on siguin i estiguin en l’idioma que estiguin sempre, i subratllo la apraula sempre, són vriants del nom en castellà. No d’un nom castellà, sinó de la traducció del nom en castellà. Albert no és cap derivat d’Alberto sinó que és el mateix nom en català. George, Giorgio o Yuri no son cap variant de Jorge, sinó que són el mateix nom però en anglès, italià o rus. Castella, o Espnya, no són el centre del món, son una part, i la resta del món no és cap derivat ni cap variant de Castella, o Espanya. Només faltaria! O, més ben dit, què més voldrien ells!
Però aquí no acaba la cosa. Quan un té deliris de grandesa és capaç de les coses més ingenioses. Què us penseu que hi trobareu si cerqueu el nom de Montserrat? Mireu, mireu. Resulta que Montserrat significa “Aquella que vive en un monte con varios picos”. Alucina mandonguilles!!! Renoi quina inventiva que gasten alguns! El que hem d’aprendre els catalans si volem tenir un lloc al món mundial! Ara si que no m’estranya que aquesta gent manin la resta d’Espanya! Allò que ens han ensenyat de tota la vida que Montserrat és el nom d’un muntanya i que significa “muntanya serrada”, res de res! És una “muntanya amb moltes punxes”, que per això té agulles i les agulles punxen. Com no hi havíem caigut abans! Mira que en som de provincians! Sempre buscant tres peus al gat els catalans! I tot per ser diferents. Amb lo fàcil que ho fan els espanyols i nosaltres imaginant Àngels que serren muntanyes amb serres d’or! Ja en som de complicats, ja.
Se m’ha acudit mirar què significa Núria. A veure si diu que és “aquella que coge el cremallera para ir a casa”. No rigueu, no que posats a dir ximpleries… Dons no, resulta que “Nuria”, li poseu accent o no sempre us el tornarà sense accent, és a dir “en castellano”, és un nom basc que significa "Aquella nacida en un valle entre montañas". No parlo basc o sigui que si algun basc em llegeix li agraïria que m’ho confirmés. El que em sobta és que la condició és nèixer en una vall entre muntanyes. Que potser hi ha alguna vall que no estigui entre muntanyes? Si algú en troba alguna que m’ho digui.
I parlant de valls i muntanyes, he cercat el significat de Heidi, aquella nena que vivia amb el seu avi en una cabana a dalt de les muntanyes. Peró res, diu que no ha trobat cap sant amb aquest nom. Home, sant no deu ser però Heidi és un nom. Tampoc Montserrat és cap santa, però és un nom. El que passa és que per terres de Castella, o d'Espanya, no n’hi deuen haver gaires i l’autor o autors del web se l’han descuidat. Ja se sap que el que no existeix a Castella, o a Espanya, no existeix enlloc.
En fi, que hi ha gent que ha vist moltes películes de grecs, egipcis i hebreus on sempre es diu el nom d’un rei o d’una persona i s’afegeix allò de “que significa aquell que…” i es pensen que totes les cultures són iguals i que tots els noms tenen un significat. Però el que realment és patètic és que algú pensi que qualsevol cosa, en aquest cas un nom, estigui en l’idioma que estigui, és un derivat o una variant d’el seu nom en castellà.
