Acabo d’escoltar l’entrevista que la Mònica Terribas ha fet al Conseller d’Interior, Joan Saura i m’han sobtat un parell de respostes sobre una mateixa pregunta: Què passarà si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut? La resposta del Conseller m’ha semblat realment innocent.[@more@]
Primer el Conseller ha dit que “Qui tindrà un problema serà l’Estat espanyol”. Curiosa resposta! O sigui que, si algú retalla la meva llibertat o els meus drets qui té el problema és l’altre. Jo crec que el problema el tinc jo, o no?
Si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut en els seus articles essencials qui té un problema és Catalunya, no l’Estat espanyol. Altra cosa és que els catalans no ho acceptem i demanem, per mitjans democràtics, una reforma constitucional. Però d’entrada qui té el problema i, per tant, qui ha de tenir el que s’anomena un “plà B” ha de ser Catalunya. L’Estat espanyol, si el Constitucional retalla les competències o els drets col·lectius que reconeix i empara l’Estatut, en principi li treu un problema del damunt, ja que recupera una part del poder que havia cedit. Altra cosa és que el govern Zapatero en surti ben parat o no de tot això.
Després ha dit que està convençut que si els traspassos de competències essencials es fa de forma ràpida i la Generalitat demostra que les sap gestionar bé, serà difícil que el Tribunal Constitucional retalli l’Estatut. Que jo sàpiga el Tribunal Constitucional no jutja si la Generalitat gestiona bé les competències transferides, sinó que jutja si una llei, en aquest cas l’Estatut, és constitucional o no. I en aquest cas el Tribunal Constitucional jutjarà si les competències noves, el finançament i tot el paquet de drets i deures dels ciutadans s’ajusta a la Constitució o no. Tant se val si tot això es gestiona bé o malament, es jutja si la Constitució ho permet o no. Si la interpretació de la Constitució fa que el traspàs de Rodalies de Renfe vagi contra el que la Constitució diu que són infraestructures d’interès nacional o que el fet que els ciutadans que viuen a Catalunya han de conèixer el català obligatòriament va en contra de la llibertat lingüística o que el sistema de finançament no respecta el sistema espanyol de solidaritat interterritorial, per més bé que ho fem ens ho retallaran. Així de clar. No val res que demostrem que en sabem de gestionar les competències, el que compta és que la Constitució ho permeti.
Ha acabat afegint que si el Tribunal Constitucional veu que Espanya no es trenca per aplicar l’Estatut no s’atrevirà a retallar-lo perquè no tindrà cap motiu. Tornem a ésser innocents. Ja sabem que aquest Estatut no trenca Espanya, això ho veu qualsevol amb dos dits de front. El que passa és que el pensament espanyol no entén això de l’Autonomia, ja va ser reaci durant la transició i ara, quan ja creien tancat el tema, ho veuen com una amenaça de cara al futur. “Si cada vegada que els catalans demanen alguna cosa els ho donem, aviat demanaran la independència i s’en sortiran”, pensen. El problema no és l’actual Estatut sinó que la reforma senta un precedent que s’havia evitat durant trenta anys. En aquest aspecte una retallada, per la seva forma de pensar, és una mena de demostració d’autoritat. “Aquí manem nosaltres”, venen a dir. Però el que importa és que el fet que l’aplicació de l’Estatut no hagi trencat Espanya no pot influir de cap manera en la decisió del Tribunal Constitucional perquè aquesta possibilitat no està en cap dels articles de l’Estatut, és simplement una apreciació que fan alguns, una premonició que no és jutjable.
A mi, per més que s’accelerin les transferències, per més que les gestionem molt bé i que fem maravelles, si la lletra i l’esperit de l’Estatut no va d’acord amb la lletra i l’esperit de la Constitució, “cagada l’hemus”!! perquè, com va dir el Ministre Sevilla el diumenge passat en una entrevista a La Vanguardia, si s’ha de canviar alguna cosa serà l’Estatut. O és que encara hi ha algú que creu que s’obrirà un procés de reforma constitucional per tal que l’Estatut hi càpiga?
La darrera cosa que ha dit el Conseller Saura és que el Tribunal Constitucional ha de tenir en compte que l’Estatut ha estat votat en referèndum, amb poca participació ha afegit, i que això significaria anar contra la voluntat popular. Aquí sí que trobarem a faltar un “sí” massiu al referèndum. Quan ens el retallin no podrem dir que el poble de Catalunya va votar massivament un Estatut i que, en conseqüència s’ha de tenir en compte aquesta opinió. I no ho podrem dir per dos motius. El primer perquè la participació va ser escassa. El segon perquè una part va votar en contra. Aleshores potser aquell partit que va demanar el vot en contra ens hauria d’explicar com es pot demanar que no es retalli un Estatut que no van voler aprovar.
Resumint, no siguem tant innocents i comencem a dissenyar un “pla B” per quan comencin a retallar la nostra norma bàsica.
