Ahir vaig agafar un autobús per tornar a cas de la feina i em vaig trobar amb un cas digne de denúncia. No crec que es pugui permetre que un conductor d’autobús, ni cap altre persona que treballi de cara al públic, tracti amb tanta mala educació a un usuari. [@more@]Vaig pujar un autobús de la línia B29 a la parada de la Plaça Pep Ventura de Badalona en direcció a Montgat. Aquests autobusos, tant el B29 com el B30, a més de tenir una freqüència de pas bastant llarga, mai solen complir els horaris, la qual cosa fa que l’espera a les parades sigui excessivament llarga. Però això serà motiu d’un altre escrit.
El conductor era un noi jove, amb ulleres de sol i cabell llarg recollit amb una cua. Era d’aquells que condueix a cop d’acceleració i de frenada. D’aquells que fan témer per la seguretat de la gent gran que va dempeus.
Quan vàrem arribar a la parada que hi ha després de passar la parada de l’Ajuntament, van pujar dues noies d’aspecte estranger. Una va pujar per la porta del davant i l’altre, que portava un cotxet de nens, amb un nen petit a dins, i una nena agafada de la mà, va pujar per la porta del mig. Imagino que la noia va pensar que era més fàcil pujar per la porta del mig que és més ample que no pas per la porta del davant que és més estreta i normalment hi ha més gent. Quan la noia anava a pujar el cotxet, el conductor va tancar la porta. No va enganxar el cotxet per poc ja que la gent que ho va veure el va avisar i va estar a temps d’aturar les portes. La noia va pujar i ràpidament es va dirigir a l’espai lliure de seients que hi ha al mig de l’autobús, va deixar el cotxet ben posat i va dir-li a la nena que es quedés allí que tornava tot seguit. El conductor de l’autobús no va arrencar i jo vaig pensar que havia tingut la gentilesa d’esperar que la noia pogués posar bé el cotxet abans d’iniciar la marxa. La noia va dirigir-se a la part del davant de l’autobús per passar la tarja per la màquina cancel·ladora.
I ara ve el més fort. Quan la noia va haver cancel·lat la targeta, el conductor li va deixar anar en veu suficientment alta perquè ho sentís jo des de la meitat de l’autobús i amb els auriculars del meu MP3 posats, una frase que em va deixar de pedra. Li va dir textualment: “Que sea la última vez que metes el carrito por aquella puerta!”. La noia no sé que li va respondre, perquè no parlava a crits, però el conductor li va respondre que “En Portugal, Brasil, o de donde seas, haz las cosas como quieras pero aquí se entra por delante”. La noia va tornar a respondre i aleshores l'altra noia, la que anava amb ella i va entrar per la porta del davant va intentar posar pau entre els dos. El conductor, al veure que ningú li parava els peus es va aixecar del seu seient i, tenint en compte que la noia devia fer metro setanta d’alçada com a molt, que el conductor era més alt que ella i, a sobre, el lloc on condueixen està més elevat que la zona de viatgers, li treia un parell de pams d’alçada a la noia. El conductor sense baixar el seu volum de veu i seguint amb el seu to amenaçador va dir-li a la noia que si volia entrar per la porta del mig havia d’avisar-lo, perquè si tancava les portes i li feia mal al nen la responsabilitat seria d’ell. La noia, acollonida pel to de veu i l’alçada d’aquell individu va aguantar el xàfec i, quan va haver acabat va anar cap el lloc on havia deixat el cotxet al centre de l’autobús. El conductor encara no en va tenir prou i li va deixar anar una altra frase que d’aquelles que demostren fins on pot arribar la mala llet d’una persona. Li va dir: “En España la gente se disculpa o da las gracias, en España tenemos educación”. La noia no li va fer el més mínim cas i es va posar al costat del cotxet i de la nena. Aleshores el conductor va arrencar i va continuar el trajecte amb el seu estil d’acceleracions i frenades.
Quan vàrem arribar a la darrera parada de Badalona, justa abans d’entrar al municipi de Montgat, les dues noies van baixar amb el cotxet i se'n van anar, el conductor les va seguir amb la mirada i no va parar de remugar.
“En España tenemos educación”. Déu n’hi do!!! Com pot parlar d’educació un personatge que comença amb un “Que sea la última vez que…”??? Com pot comportar-se d’una manera tant grollera una persona?
Com pot tenir una actitud tant masclista? Com pot abocar tot el seu sentiment de superioritat sobre una persona que se sent indefensa per la seva condició d’estrangera i que no domina l’idioma? A què venia posar-se dempeus per seguir escridassant-la? No hauria hagut de disculpar-se ell per haver tancat les portes sense assegurar-se que no pujava ni baixava ningú?
No hauria estat més fàcil dir-li, amb to amable, que no entrés per la porta del mig perquè el conductor pot tancar la porta sense veure-la i fer-li mal al nen? Costa tant tenir un mínim de respecte i educació amb els demés?
Aquest personatge, a més de tenir una actitud de superioritat li va estar recordant a la noia que era una immigrant, aquest individu va parlar en tot moment en castellà i, pel seu accent, era castellanoparlant. Potser hauria de recordar que ell o els seus pares van venir d’una altra part de l’estat espanyol, potser hauria de recordar que ell o els seus pares són immigrants. Si aquesta és l’educació que ens han portat d’Espanya potser que s’ho faci mirar!! Aquesta “educació” millor que l’hagués deixat la seva terra i que hagués aprés l’educació d’aquest país.
Quan vaig baixar de l'autobús vaig anotar la matrícula i el número d’autobús per fer una queixa a la companyia. No crec que serveixi de res però hi ha coses que no les podem deixar passar com si res.
Sense comentaris, de brètols en món n’està farcit.
Salutacions!!