No vull dir que salti dins del tren, no. Vull dir que vaig haver de saltar del tren. El tren estava aturat, evidentment. I estava en una estació, això cal puntualitzar-ho, perquè tal com va aquesta companyia podia haver estat aturat dins d’un túnel o en un descampat entre dues estacions. No va ser cap cosa fora de lo “normal”.
[@more@]Aixó que us explico em va passar el dijous, quan tornava a casa en tren, en un d’aquests trens nous de rodalies amb línia aerodinàmica que penses que agafaran els 300 per hora en cinc segons, però que en realitat no deuen passar dels seixanta per hora quan fa baixada i amb el vent a favor.
Quan entràvem a l’estació de Montgat em vaig aixecar, perquè hi ha hores que fins i tot pots seure als trens!!, i vaig anar cap la porta. Quan es va aturar el tren vaig prémer el botó per obrir la porta però no es va obrir. Després d’uns quants intents vaig decidir córrer cap un altre porta però, quan hi vaig arribar, el conductor ja devia haver tancat les portes perquè tampoc es va obrir i el tren va engegar.
Que hi farem! Total només eren pels volts d’un quart de deu de la nit. En un moment vàrem arribar a Montgat Nord, l’antiga Montsolís, i allí sí que se'm va obrir la porta. Renoi!! A mi que em fan por les altures, que no pujo més enllà del segon graó d’una escala de ma! Resulta que a l’estació de Montgat Nord, com que no hi ha pas soterrat o, millor dit, com que el pas soterrat dóna directe a la platja, en lloc de fer-ne un com cal, dons van decidir fer la meitat de l’andana a un nivell “normal” i l’altra meitat a nivell de les vies. D’aquesta manera el tren s’atura a la part on l’andana és alta i els viatgers creuen les vies per la part on l’andana és baixa. Doncs bé, si el tren és curt cap problema, perquè hi cap tot al tros d’andana que està elevat i els estreps de les portes dels vagons estan a una alçada prudencial respecte a l’andana. Però si el tren és llarg, i el que vaig agafar jo ho era, els darrers vagons queden al tros de l’andana que està a nivell de les vies i, aleshores, l’estrep et queda a mig metre de l’andana. No exagero, jo medeixo metro vuitanta i l’estrep m’arriba a mitja cuixa. Quan s’obre la porta, si vas confiat, l’ensurt us el podeu imaginar. I a saltar que no ha estat res! No fos cas que, per falta de decisió se’m tanquin les portes i vagi a parar a l’estació d’El Masnou!!!
Fins aquí la conyeta i el prendrem-ho amb bon humor per allò que diuen que qui no s’emprenya viu més anys però, i si en lloc de tenir cinquanta anys i unes cames en bon estat, tingués deu anys més o tingués problemes a les cames. Fa dos anys tenia problemes en un genoll i em van haver d’operar. Què hagués fet aleshores? Molt senzill, anar fins El Masnou i tornar dues estacions enrera.
Com pot ser que RENFE tingui estacions amb aquestes andanes? Que no pensen amb la gent gran o amb la gent amb problemes per caminar?
El més curiós de tot això és que aquests trens són més alts que els antics però tenen algunes parts dels vagons, poques tot s’ha de dir, amb el terra a un nivell més baix per facilitat la pujada o baixada de la gent. Una facilitat que fa que el terra del tren estigui a l’alçada dels antics i s’estalvia un graó. Però per més que posin aquesta facilitat, si l’andana no està a l’alçada adequada, de què serveix? Quan van remodelar l’estació de Montgat Nord, no fa gaires anys, no podien fer les andanes al nivell normal i fer un pas soterrat com cal?
Una mostra més del que he dit més d’una vegada, hi ha coses que no son culpa de la manca d’inversions sinó de les inversions mal fetes i de la poca matèria grisa de les ments pensants d’aquesta companyia. És clar que, amb els diners dels altres, qualsevol fa coses, encara que siguin nyaps!
Hola, m’agrada el teu bloc. Té un punt de vista diferent de molts blocs que es troben a la xarxa.I a més està molt ben escrit!! M’han encantat el post de la vaqueria i el de donar-ho al diable per caritat. Felicitats.