Una revista humorística va publicar el passat dimecres dia 18 de juliol, una caricatura d’una parelleta en situació diguem-ne “compromesa” i resulta que, tot un senyor jutge de la capital del món, es va sentir ofès per tal desvergonyit atreviment. Sort que al melic del món actuen amb celeritat i eficàcia i van evitar que la resta de la població, els quaranta milions indefensos i menors d’edat, quedessin traumatitzats.
[@more@]És d’agrair que gent civilitzada i amb tant de seny vetlli per la salut mental del poble i evitin mals pensaments als ciutadans febles i sense criteri que poden arribar a pensar que, aquesta parelleta tant maca i estimada, ha tingut dos descendents fent les coses com les fa la resta de la població que no té el privilegi de viure sense treballar, de fer-se cases sense signar una hipoteca, de representar un país sense haver guanyat mai unes eleccions, que van de vacances sense pagar-se el viatge ni l’estança, i moltes altres coses que, en cap cas, suposen una discriminació amb la resta de ciutadans d’aquest (o d’aquell) país. No malinterpreteu les meves paraules ara!!
Sort que aquesta parelleta, i la resta de la família, està emparada per uns articles del codi penal que diuen que els altres ciutadans poden anar dos anys a la presó si diuen alguna cosa que algun jutge consideri que no està be.
No és que no hi hagi llibertat d’expressió, que consti!! En aquest país un locutor de ràdio pot insultar, mentir, provocar i dir el que vulgui contra els catalans; certes cadenes poden emetre interessants reportatges de seriosa investigació sobre la discriminació dels castellanoparlants a Catalunya; una presentadora d’un canal de televisió pot indignar-se perquè han tret d’un carrer de Madriz la darrera estàtua del dictador. Amb tot això no passa res però, a la parelleta i la seva família no se la pot tocar de cap de les maneres. I ni molt menys qüestionar la seva legalitat institucional. Per aquí els guardians de l’ordre moral i polític no hi passen.
Sort que aquest jutge tant eficient ha fet retirar els exemplars dels quioscos i ens ha evitat veure la caricatura en qüestió, no fos cas que a més d’un sens escapés una riallada.
A mi el que no em queda clar de tot això és que aquesta postura sigui “una actitud claramente denigrante y objetivamente difamante”. Això que vol dir? Que no ho han fet mai així? Que tots els que practiquen aquesta postureta es denigren i s’autodifamen?
Per sort aquesta revista ja ha fet una altra portada d’urgència demanant perdó i explicant com s’ho fa aquesta família per assegurar la seva descendència i el futur d’aquest país tant avançat.
El que tampoc m’explico és perquè aquest jutge tant il·luminat no ha dit res d’aquella frase que diu el noi. La primera no, la segona. Aquella que diu “¡Eso va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida!”. Potser deu ser veritat, no?
I ja per acabar. Si la justícia fos tant ràpida i eficaç amb casos com els maltractaments a infants o a dones, potser s’hauria pogut evitar més d’un assassinat.
Nota: que consti que tot això que he escrit ha estat un mal somni que he tingut avui, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Qui s’hauria de creure que una cosa així passi a un país europeu, encara que sigui de l’extrem sud?? A veure si algú ho interpretarà com una crítica i m’enviaran a la garjola un parell d’anys ara!
Si voleu saber com han tractat el tema diversos mitjans de comunicació i blocs estrangers aquí en teniu una mostra:
– France 24, International Herald Tribune, BBC, un bloc rus, un bloc alemany, un bloc anglès, o un bloc portuguès.
