La mort de Lluís Maria Xirinacs em va enganxar de vacances a Escòcia. He pensat molt abans d’escriure les meves impressions, però crec que és la meva obligació fer públic el meu agraïment a la tasca que va fer pel nostre poble.
[@more@]
Durant l’anomenada “transició” va ser una pedra a la sabata de gairebé tots els polítics, tant dels nostàlgics com dels altres. Però abans ja havia estat al capdavant de molts projectes antifranquistes. A les corts constituents espanyoles va ser candidat a Senador per Barcelona i va sortir escollit. També es va presentar la seva candidatura al Premi Nobel de la Pau en més d’una ocasió sense aconseguir-lo. Però no vull fer una biografia d’en Xirinacs, en podeu trobar més d’una a internet.
Per tot el que ha fet pel nostre poble, per despertar la nostra consciència i per la seva lleialtat a unes idees, gràcies Xirinacs!
El que vull és fer una reflexió molt senzilla. Llegeixo l’editorial de l’Avui del dia 20 d’Agost i m’adono que vivim en un país on sectors polítics i socials que no són gens minoritaris tenen una falta d’escrúpols que fa realment fàstic.
Estic totalment d’acord amb la idea de l’editorial quan diu que els atacs contra Xirinacs no són solament atacs contra la seva persona sinó contra tota una ideologia o, millor dit, contra tota una manera de veure l’estat espanyol. Són atacs contra el nacionalisme, contra qualsevol idea sobiranista o independentista. Són, en definitiva, atacs contra tots aquells que no pensem com ells.
Abans deia que eren sectors gens minoritaris. Efectivament, són sectors afins al PP tal com diu l’editorial, però, només del PP? Jo crec que és tot el nacionalisme espanyol el que practica la mateixa tàctica, ja sigui el PP, el PSOE o els partits satèl·lits i mitjans de comunicació que els fan el joc als diferents territoris, parlo de UPN, Coalición Canaria, Ciutadans, El Pais, El Mundo, Antena 3 i tants d’altres.
Realment no són una minoria. Són la majoria. Això ho hem de tenir clar. I si els afins al PSOE ara callen o tenen una actitud més tolerant és, simplement, per oportunitat política perquè, en altres moments de la història recent també han estat al mateix bàndol.
És d’una baixesa moral inqualificable que d’una persona amb la trajectòria d’en Xirinacs només es “recordi” una frase d’un discurs. Una frase que, treta del context de la seva vida, té un significat totalment contrari al que realment vol expressar. Fer-ne arma política per atacar a la resta de gent que té unes idees diferents als “salvadors de la pàtria” fa vomitar.
Es pot estar d’acord amb les idees que va defensar en Xirinacs o no, es pot estar d’acord amb com les va defensar o no, es pot estar d’acord amb la seva darrera decisió o no. El que no es pot fer és convertir un demòcrata, un antifranquista, un lluitador per les llibertats, però, sobre tot, un pacifista en un terrorista només perquè un jutge el va condemnar per una frase d’un discurs.
Perquè, si la vida d’una persona s’ha de basar en decisions judicials, aleshores tots els franquistes van ser uns sants i unes persones exemplars, inclòs el dictador, i tots els antifranquistes van ser uns assassins. No tots els criminals són jutjats i no tots els convictes són culpables.
Però el que m’ha fet indignar més de tot això ha estat el fet que els senyors del PP “català” i de Ciutadans hagin criticat a Carod-Rovira per haver anat a l’enterrament. Aquests senyors que pensin que en Lluís Maria Xirinacs va treure 550.678 vots quan es va presentar al Senat mitjançant una agrupació d’electors. Pensin, una sola persona va treure més de mig milió de vots a la circumscripció de Barcelona. Els candidats del PP “català” i Ciutadans ho han aconseguit alguna vegada? Oi que no? Xirinacs va tenir un suport popular que vostès mai no han tingut ni tindran a casa nostra. Dons potser que s’ho facin mirar!
Enllaç a l'article sobre Xirinacs a Viquipèdia, on podeu trobar més enllaços sobre ell: http://ca.wikipedia.org/wiki/Xirinacs
