El bloc d'Albert Castany

A vegades sembla que hi ha notícies que les sents de passada i després no hi ha manera de trobar cap mena de referència sobre elles. És com si ho haguessis somiat. El divendres em va passar això després de sentir al TN-Nit una informació sobre l’ajuda humanitària als damnificats del Perú.

[@more@]La notícia feia referència al grup de voluntaris de la població catalana d’El Creixell que viatgen al Perú per ajudar en tasques de salvament de possibles víctimes atrapades sota les runes dels edificis afectats pel terratrèmol. Aquest grup viatja al Perú amb gossos especialment ensinistrats per localitzar persones sota la runa.

Pel que em va semblar sentir, el viatge d’aquest grup va sofrir retards, perquè la companyia Iberia els va fer pagar (o els volia fer pagar) per transportar els gossos. El cas és que he cercat aquesta informació per internet i no l’he trobat. Ho he somiat?

En el cas que no ho hagi somiat, m’agradaria que algú donés explicacions sobre el tema, perquè, retardar l’enviament d’aquest tipus d’ajuda per motius purament econòmics, és de jutjat de guàrdia.

Tweet

Després de llegir les afirmacions de la ministra del ram, Sra. Magdalena Alvarez, llegeixo avui un article a El Periódico que ens hauria de fer pensar a tots una mica.

[@more@]Deia la ministra que Barcelona, amb el seu AVE i el seu nou aeroport donarà enveja. Jo no sé a qui podem donar enveja els catalans amb aquestes infraestructures de pa sucat amb oli, però als països avançats segur que no. Barcelona tindrà un aeroport, quan s’inauguri la nova terminal, que potser serà l’enveja de tots els aeroports provincians espanyols i, si el govern de torn segueix amb la política del “café para todos”, ben aviat tornarem a tenir un aeroport com la resta.

Però no tot el que cal són instal·lacions i noves terminals, el que ens cal és que hi hagi un canvi de mentalitat. Cal que l’aeroport de Barcelona deixi de ser un aeroport “de provincias” per passar a ser un aeroport de ciutat important, de capital de país (no dic d’estat perquè encara no ho som), un aeroport que  no sigui una sucursal o una terminal més de l’aeroport de Madrid. Perquè l’aeroport del Prat és una simple terminal de l’aeroport de Barajas.

I si no us ho creieu llegiu l’article que publica avui El Periódico a les seves pàgines d’Estiu titulat “Pont aeri a les Illes Balears” i que subtitula “L'aeroport de Barcelona programa 947 vols en 24 hores i només 10 d'aquests són transatlàntics”. Aquests vols transatlàntics són 4 a Estats Units i un a Argentina, tots ells d’anada i tornada.

I la resta de vols a Amèrica que fem els catalans? Hi podreu llegir una frase que ho explica: “En nom d'Iberia sí que s'anuncien als panells informatius de la terminal B vols a l'Havana, Mèxic i Miami, entre altres, però tots passen per Madrid.”

Per anar a l’altra banda de l’Atlàntic o a Àsia es pot agafar l’avió a El Prat, però no per anar-hi directe, sinó per anar a Madrid a fer l’enllaç (o a fer escala) amb el vol que en realitat ens portarà a destí. D’aquesta manera podem dir que el vol a Ciutat de Mèxic surt de la terminal que l’aeroport de Barajas té a El Prat. Tota una filosofia de centralisme descentralitzat

Tweet

Després de llegir les afirmacions de la ministra del ram, Sra. Magdalena Alvarez, llegeixo avui un article a El Periódico que ens hauria de fer pensar a tots una mica.

[@more@]Deia la ministra que Barcelona, amb el seu AVE i el seu nou aeroport donarà enveja. Jo no sé a qui podem donar enveja els catalans amb aquestes infraestructures de pa sucat amb oli, però als països avançats segur que no. Barcelona tindrà un aeroport, quan s’inauguri la nova terminal, que potser serà l’enveja de tots els aeroports provincians espanyols i, si el govern de torn segueix amb la política del “café para todos”, ben aviat tornarem a tenir un aeroport com la resta.

Però no tot el que cal són instal·lacions i noves terminals, el que ens cal és que hi hagi un canvi de mentalitat. Cal que l’aeroport de Barcelona deixi de ser un aeroport “de provincias” per passar a ser un aeroport de ciutat important, de capital de país (no dic d’estat perquè encara no ho som), un aeroport que  no sigui una sucursal o una terminal més de l’aeroport de Madrid. Perquè l’aeroport del Prat és una simple terminal de l’aeroport de Barajas.

I si no us ho creieu llegiu l’article que publica avui El Periódico a les seves pàgines d’Estiu titulat “Pont aeri a les Illes Balears” i que subtitula “L'aeroport de Barcelona programa 947 vols en 24 hores i només 10 d'aquests són transatlàntics”. Aquests vols transatlàntics són 4 a Estats Units i un a Argentina, tots ells d’anada i tornada.

I la resta de vols a Amèrica que fem els catalans? Hi podreu llegir una frase que ho explica: “En nom d'Iberia sí que s'anuncien als panells informatius de la terminal B vols a l'Havana, Mèxic i Miami, entre altres, però tots passen per Madrid.”

Per anar a l’altra banda de l’Atlàntic o a Àsia es pot agafar l’avió a El Prat, però no per anar-hi directe, sinó per anar a Madrid a fer l’enllaç (o a fer escala) amb el vol que en realitat ens portarà a destí. D’aquesta manera podem dir que el vol a Ciutat de Mèxic surt de la terminal que l’aeroport de Barajas té a El Prat. Tota una filosofia de centralisme descentralitzat

Tweet

Aquesta és una conversa que he tingut més d’una vegada amb el meu sogre. Ell sempre diu que abans, quan ell anava a escola, s’ensenyava urbanitat (ara en diem civisme), que després es va treure l’assignatura i que ara s’hauria de tornar a ensenyar. Jo sempre li dic que aquestes coses no poden ensenyar-se a l’escola, sinó a casa.

[@more@]Ahir llegint un escrit d’en Ferran Falcó titulat “Agents cívics = societat malalta”, que us recomano llegir, vaig decidir que ho posaria per escrit, cosa que volia fer fa temps però que no havia trobat el moment.

En Ferran afirma que una societat que ha de buscar “agents cívics” perquè facin allò que no fa la família és una societat malalta. Jo li he respost en un comentari que de res servirà, o de molt poc, posar algú que ensenyi civisme si a casa no hi ha l’exemple adequat.

Amb el meu sogre no coincidim al cent per cent en aquest tema, malgrat que em dóna la raó quan li dic que la família no pot delegar tota l’educació en els mestres. Sempre li dic que, per més que a l’escola li ensenyessin civisme, si a casa seva els seus pares no li haguessin donat un bon exemple, no li hagués servit de res. El sistema educatiu de fa setanta anys es basava, encara que sembli en contrari, en l’exemple familiar. El mestre tenia l’autoritat que li donava la família, i l’ensenyament del mestre en aquests temes tenia l’exemple pràctic en la família.

Jo crec que l’infant rep educació, bona o dolenta, de tot arreu. De casa, de l’escola, del carrer, de tot allò que hi té relació i contacte. Per tant, limitar la responsabilitat de l’educació a un sol d’aquests punts és com dir-li “de tots els professors de l’escola, aprèn només del de física”. L’infant i l’adolescent rep informació d’un munt de gent i, de cada un d’ells, n’aprèn coses i pautes de comportament, unes bones i altres dolentes, distingir i filtrar aquesta informació és una tècnica que li han d’ensenyar la família i els educadors, però bàsicament la família.

Els educadors li poden donar unes pautes de comportament, li poden ensenyar unes normes cíviques, però la referència ha de ser la família.

De res serveix, o de molt poc, que l’educador li digui a l’infant que no s’han de llençar els papers a terra si quan va amb el pare o la mare veu que aquests ho fan. Per més que l’educador li digui que no s’ha de cridar en un lloc tancat (restaurant, vagó de tren…) si veu que la seva família parlen a crits, quin cas en farà?

Però si és la família que li diu que no s’han de tirar els papers (o les clofolles de pipes, o qualsevol altra cosa) a terra, o que no s’ha de parlar a crits, aleshores ja no caldrà que l’educador li digui res d’això. L’exemple és millor que l’assignatura.

Jo no vaig tenir l’assignatura de civisme i quan veig una persona gran o amb dificultats per caminar, o una dona embarassada, m’aixeco i li cedeixo el seient. Quan vaig per un passadís o una vorera estreta tinc tendència a arrambar-me a la paret per deixar passar a qui vingui en direcció contrària. A una persona més gran que jo li parlo “de vostè”. I com això moltes altres coses que defineixen el meu comportament envers els altres. Tot això no m’ho va ensenyar cap mestre, m’ho va ensenyar la meva família. Pocs joves veig que facin el mateix, caldrà contractar especialistes en normes de comportament? Servirà d’alguna cosa si després veuen els pares fer el contrari? Aprovar aquesta assignatura voldrà dir que ets més cívic?

Jo crec que a l’escola, els educadors han de tenir una mínima incidència en aquests temes, i si n’han de tenir alguna ha de ser acabar de confirmar a l’infant que el que li ensenya la família no és un caprici per fer-li la vida més difícil, ans al contrari.

A l’escola s’ha d’anar a aprendre matemàtiques, física, idiomes, història o geografia; tot allò que la família no pot ensenyar. L’educació i el civisme s’han d’aprendre a casa. Si deleguem en l’escola la part d’educació que li correspon a la família tenim una societat realment malalta.

Tweet

Ahir al TeleNotícies Vespre van donar una notícia referent a unes colònies per la joventut russa que fa posar la pell de gallina, a la vegada que fa venir a la memòria temps passats que sembla impossible que puguin tornar.

[@more@]Diuen que qui oblida la història està condemnat a repetir-la, dons això sembla que està passant a Europa i, més concretament  Rússia.

La notícia parlava d’unes colònies per a joves russos que ha organitzat el president de Rússia. Aquestes colònies es fan en un entorn idíl·lic enmig de la natura. Fins aquí la part bona, ara comença la part més espantosa. Aquests nois porten uniforme, un uniforme de soldat, també porten armes i se’ls ensenya a lluitar cos-a-cos.

Diuen que és per defensa pròpia, per si són atacats per un enemic. Quin enemic? La mateixa notícia ens ho diu. Els nois reben lliçons sobre el pensament i la ideologia del president de Rússia, que és tractat com a líder espiritual. Per tot el campament hi ha fotos del “líder”, fins i tot reben la seva visita.

L’enemic és simplement l’opositor al “líder”. Quan aquests nois surtin d’aquestes colònies qualsevol opositor a l’actual President de Rússia serà un enemic i, per tant, ja sap quin serà el seu destí.

Algú ha vist documentals de l’Alemanya de l’època nazi? Recordeu les joventuts hitlerianes? Dons aquell jovent i el del reportatge del TeleNotícies només els separa l’estil de l’uniforme i setanta anys de temps.

Potser que Europa, els ciutadans, els historiadors i els polítics fessin una mica de memòria i es posessin a treballar perquè aquell malson no es tornés a repetir.

Tweet

Arran de la portada de la revista “El Jueves” i de tot el merder mediàtic, polític i judicial que va seguir Iñaki Anasagasti, al seu bloc, va publicar un escrit titulat “El Bribón” que ha posat els pèls de punta a la classe política espanyola i ha aixecat més polseguera que la pròpia caricatura de la revista segrestada.

[@more@]A mi em sobta que l’escrit d’Anasagasti hagi provocat aquestes reaccions tan irades d’alguns polítics. Em sobta perquè, simplement, aquestes opinions i altres de semblants sobre aquesta família les ha dit més d’una vegada i ningú ha dit ni mitja paraula.

En una entrevista al programa “La nit al dia”, el polític basc va parlar del seu llibre “Agur Aznar” i ja va tractar al personatge que surt a les monedes d’inútil. Aleshores ningú va alçar la veu en contra d’aquestes afirmacions, malgrat l’audiència del programa.

Si llegiu el llibre abans esmentat, “Agur Aznar. Memorias de un vasco en Madrid”, Iñaki Anasagasti dedica tot un capítol al mateix personatge. Concretament és el capítol 2 titulat “Un rey que ni arbitra ni modera”. Us el recomano, no només el segon capítol sinó tot el llibre. Val la pena!

Perquè només s’han alçat veus ara contra unes declaracions que Anasagasti ha fet en més d’una ocasió i en més d’un mitjà?

Primer: el programa “La nit al dia” per més audiència que tingui el fan a mitja nit i per un canal “autonómico”. És a dir que els espanyols no saben ni que existeix i, per tant, no cal molestar-se en crear polèmica.

Segon: tots saben que a l’estat espanyol la lectura de llibres està sota mínims i si, a sobre, es tracta d’un llibre de política ja no cal perdre ni un segon en comentar-lo.

Tercer: això dels blocs d’internet està de moda, això si que la gent s’ho mira. I a més ara estem a mig any d’eleccions generals i s’ha de fer mal a tot el que no sigui nacionalisme espanyol com Deu mana. Ara si que s’ha de crear polèmica perquè ara això dona rendiments electorals.

Vet aquí la lògica dels fets!

Tweet

Avui, la nostra estimada RENFE ens ha demostrat, una vegada més per si algú ho dubtava, que segueix superant-se en tots els aspectes menys en el camp del servei, l'eficàcia, l'organització i el respecte envers el client (que darrerament l'anomenen usuari).

[@more@]Dons, si no se supera en aquests camps, en quins es pot superar? Preguntareu els que no sou clients habituals. Dons en els camps de la ineficàcia, la imprevisió, la mala imatge, la desorganització… Segueixo?

Avui, que era el darrer dia de feina abans de començar les merescudes vacances anuals, la nostra benvolguda companyia ens ha fet el seu obsequi de l'única manera que sap fer-ho. Ens ha dedicat un retard, potser no dels més grans, però Déu n'hi do! Avui, a dos quarts de nou del matí, per anar de Montgat a Plaça Catalunya ha trigat una hora. El triple del que triga normalment, si és que hi ha algun dia normal en aquesta companyia.

Quan tots pensàvem que a partir del dilluns hi hauria un caos immens i un "campi qui pugui", degut a la reestructuració del servei per causa de la limitació del tràfic que passa per l'estació de Sants, la companyia ens ha sorprès amb un recordatori del seu excel·lent servei.

Com sempre, i ja no ens pot estranyar, la manca d'informació ha estat absoluta, tant al tren com a l'arribada a l'estació. Deu ser que el respecte al client no va amb aquests senyors.

Com ja feia tard a la feina i ja no venia d'una estona més, he anat a buscar el justificant i, de passada, a demanar el bitllet que et prometen si el viatge té un retard de més d'un quart d'hora.

La cua era llarga, d'aquelles que penses que "amb el dinamisme d'aquesta gent avui dinem aquí". Però no, no hem dinat allí, de fet ha estat sorprenent que no ens passéssim ni un parell de minuts per obtenir el justificant per l'empresa i el bitllet. Podríeu pensar que abans, quan m'he queixat de la ineficàcia d'aquesta gent, he exagerat. Dons no. Perquè l'eficàcia no consisteix en fer les coses de pressa, sinó en fer-les bé en un temps raonablement curt. I si bé el temps ha estat curt, no s'ha fet gens bé.

M'explico. La cua era llarga, d'una trentena de persones. Hi havia dos empleats de RENFE fent justificants i un altre donant bitllets. Quan arribaves davant d'un dels que feien el justificant tenies el següent diàleg:
– De donde viene?
– Vinc de Montgat.
– Cuanto tiempo de retraso?
– Tres quarts d'hora.
– Tenga usted.
– Moltes gràcies.
I et donaven el paperet on posava que venies de "Mongat" (sense "t" entre "Mon" i "gat", deu ser per les presses) i que avui havies arribat amb 45 minuts de retard.
Amb aquest paperet i la teva T10, o qualsevol altre tipus de bitllet, anaves a l'empleat del costat i no calia que li diguessis res. Et posava un senyal al teu bitllet i te'n donava un per fer un viatge de ¡¡¡¡sis zones!!!!.

Molt be, no? Fantàstic, oi? Dons, de què em queixo? Dons em queixo que no han comprovat si realment el retard era de tres quarts d'hora o només de vint minuts, que no han comprovat si la T10 que he ensenyat estava passada per la màquina o no, o si era d'avui o de fa dos mesos. D'això em queixo.

Ara, sabent que ho fan així, la propera vegada que vegi cua per demanar justificants aniré a fer un cafè i després li diré al que fa els justificants que el retard ha estat de més d'una hora.
O si algun dia surto del metro i veig cua, també m'hi puc afegir, repetir el que digui la persona que estigui davant meu i aconsegueixo un bitllet de franc per anar al límit de les Rodalies. Bon negoci, no?

Si aquesta empresa fos eficient i responsable comprovaria una sèrie de coses mínimes per tal d'evitar que més d'un s'aprofiti de la situació. Avui, en plena era informàtica, quan podem consultar qualsevol cosa per internet en qüestió de segons, no seria demanar massa que passessin el bitllet per un lector, i que el seu sistema informàtic imprimís automàticament el justificant amb totes les dades necessàries (oregen, destí i temps de retard). A la vegada també podria emetre el bitllet de similars característiques i pel mateix número de zones. I no es trigaria més del que han trigat avui.

Perquè em pregunten a mi quin retard he tingut? No haurien de saber-ho ells?
Com és possible que em donin un bitllet per sis zones si jo els ensenyo un d'una zona?
Una companyia que actua d'aquesta manera, que regala bitllets a tort i a dret o que fa justificants sense assegurar-se que sigui veritat; no posarà mai solució als seus problemes perquè, d'entrada, és incapaç de valorar si la "compensació" és adient o no. Per fer una comparança, si un tamboret de tres potes és sempre més estable que un de cinc potes, perquè el fem de cinc?. Per sentit comú, no per posar més potes el farem més estable. D'entrada fem-lo de tres potes i, per descomptat, mirem que les tres siguin de la mateixa llargada.

En fi, que podem esperar de RENFE?

Nota: per cert, a les sis de la tarda, quan tornava a casa el retard era de més d’una hora i pels altaveus deien que “els retards podien superar els vint minuts”. I tant que els superaven!!!!!!

Tweet

Una revista humorística va publicar el passat dimecres dia 18 de juliol, una caricatura d’una parelleta en situació diguem-ne “compromesa” i resulta que, tot un senyor jutge de la capital del món, es va sentir ofès per tal desvergonyit atreviment. Sort que al melic del món actuen amb celeritat i eficàcia i van evitar que la resta de la població, els quaranta milions indefensos i menors d’edat, quedessin traumatitzats.  

[@more@]És d’agrair que gent civilitzada i amb tant de seny vetlli per la salut mental del poble i evitin mals pensaments als ciutadans febles i sense criteri que poden arribar a pensar que, aquesta parelleta tant maca i estimada, ha tingut dos descendents fent les coses com les fa la resta de la població que no té el privilegi de viure sense treballar, de fer-se cases sense signar una hipoteca, de representar un país sense haver guanyat mai unes eleccions, que van de vacances sense pagar-se el viatge ni l’estança, i moltes altres coses que, en cap cas, suposen una discriminació amb la resta de ciutadans d’aquest (o d’aquell) país. No malinterpreteu les meves paraules ara!!

Sort que aquesta parelleta, i la resta de la família, està emparada per uns articles del codi penal que diuen que els altres ciutadans poden anar dos anys a la presó si diuen alguna cosa que algun jutge consideri que no està be.

No és que no hi hagi llibertat d’expressió, que consti!! En aquest país un locutor de ràdio pot insultar, mentir, provocar i dir el que vulgui contra els catalans; certes cadenes poden emetre interessants reportatges de seriosa investigació sobre la discriminació dels castellanoparlants a Catalunya; una presentadora d’un canal de televisió pot indignar-se perquè han tret d’un carrer de Madriz la darrera estàtua del dictador. Amb tot això no passa res però, a la parelleta i la seva família no se la pot tocar de cap de les maneres. I ni molt menys qüestionar la seva legalitat institucional. Per aquí els guardians de l’ordre moral i polític no hi passen.

Sort que aquest jutge tant eficient ha fet retirar els exemplars dels quioscos i ens ha evitat veure la caricatura en qüestió, no fos cas que a més d’un sens escapés una riallada.

A mi el que no em queda clar de tot això és que aquesta postura sigui “una actitud claramente denigrante y objetivamente difamante”. Això que vol dir? Que no ho han fet mai així? Que tots els que practiquen aquesta postureta es denigren i s’autodifamen?

Per sort aquesta revista ja ha fet una altra portada d’urgència demanant perdó i explicant com s’ho fa aquesta família per assegurar la seva descendència i el futur d’aquest país tant avançat.

El que tampoc m’explico és perquè aquest jutge tant il·luminat no ha dit res d’aquella frase que diu el noi. La primera no, la segona. Aquella que diu “¡Eso va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida!”. Potser deu ser veritat, no?

I ja per acabar. Si la justícia fos tant ràpida i eficaç amb casos com els maltractaments a infants o a dones, potser s’hauria pogut evitar més d’un assassinat.

Nota: que consti que tot això que he escrit ha estat un mal somni que he tingut avui, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Qui s’hauria de creure que una cosa així passi a un país europeu, encara que sigui de l’extrem sud?? A veure si algú ho interpretarà com una crítica i m’enviaran a la garjola un parell d’anys ara!
Si voleu saber com han tractat el tema diversos mitjans de comunicació i blocs  estrangers aquí en teniu una mostra:
– France 24, International Herald Tribune, BBC, un bloc rus, un bloc alemany, un bloc anglès, o un bloc portuguès.

Tweet

No vull dir que salti dins del tren, no. Vull dir que vaig haver de saltar del tren. El tren estava aturat, evidentment. I estava en una estació, això cal puntualitzar-ho, perquè tal com va aquesta companyia podia haver estat aturat dins d’un túnel o en un descampat entre dues estacions. No va ser cap cosa fora de lo “normal”. 

[@more@]Aixó que us explico em va passar el dijous, quan tornava a casa en tren, en un d’aquests trens nous de rodalies amb línia aerodinàmica que penses que agafaran els 300 per hora en cinc segons, però que en realitat no deuen passar dels seixanta per hora quan fa baixada i amb el vent a favor.

Quan entràvem a l’estació de Montgat em vaig aixecar, perquè hi ha hores que fins i tot pots seure als trens!!, i vaig anar cap la porta. Quan es va aturar el tren vaig prémer el botó per obrir la porta però no es va obrir. Després d’uns quants intents vaig decidir córrer cap un altre porta però, quan hi vaig arribar, el conductor ja devia haver tancat les portes perquè tampoc es va obrir i el tren va engegar.

Que hi farem! Total només eren pels volts d’un quart de deu de la nit. En un moment vàrem arribar a Montgat Nord, l’antiga Montsolís, i allí sí que se'm va obrir la porta. Renoi!! A mi que em fan por les altures, que no pujo més enllà del segon graó d’una escala de ma! Resulta que a l’estació de Montgat Nord, com que no hi ha pas soterrat o, millor dit, com que el pas soterrat dóna directe a la platja, en lloc de fer-ne un com cal, dons van decidir fer la meitat de l’andana a un nivell “normal” i l’altra meitat a nivell de les vies. D’aquesta manera el tren s’atura a la part on l’andana és alta i els viatgers creuen les vies per la part on l’andana és baixa. Doncs bé, si el tren és curt cap problema, perquè hi cap tot al tros d’andana que està elevat i els estreps de les portes dels vagons estan a una alçada prudencial respecte a l’andana. Però si el tren és llarg, i el que vaig agafar jo ho era, els darrers vagons queden al tros de l’andana que està a nivell de les vies i, aleshores, l’estrep et queda a mig metre de l’andana. No exagero, jo medeixo metro vuitanta i l’estrep m’arriba a mitja cuixa. Quan s’obre la porta, si vas confiat, l’ensurt us el podeu imaginar. I a saltar que no ha estat res! No fos cas que, per falta de decisió se’m tanquin les portes i vagi a parar a l’estació d’El Masnou!!!

Fins aquí la conyeta i el prendrem-ho amb bon humor per allò que diuen que qui no s’emprenya viu més anys però, i si en lloc de tenir cinquanta anys i unes cames en bon estat, tingués deu anys més o tingués problemes a les cames. Fa dos anys tenia problemes en un genoll i em van haver d’operar. Què hagués fet aleshores? Molt senzill, anar fins El Masnou i tornar dues estacions enrera.
Com pot ser que RENFE tingui estacions amb aquestes andanes? Que no pensen amb la gent gran o amb la gent amb problemes per caminar?

El més curiós de tot això és que aquests trens són més alts que els antics però tenen algunes parts dels vagons, poques tot s’ha de dir, amb el terra a un nivell més baix per facilitat la pujada o baixada de la gent. Una facilitat que fa que el terra del tren estigui a l’alçada dels antics i s’estalvia un graó. Però per més que posin aquesta facilitat, si l’andana no està a l’alçada adequada, de què serveix? Quan van remodelar l’estació de Montgat Nord, no fa gaires anys, no podien fer les andanes al nivell normal i fer un pas soterrat com cal?

Una mostra més del que he dit més d’una vegada, hi ha coses que no son culpa de la manca d’inversions sinó de les inversions mal fetes i de la poca matèria grisa de les ments pensants d’aquesta companyia. És clar que, amb els diners dels altres, qualsevol fa coses, encara que siguin nyaps!

Tweet

Ara que el senyor Zapatero ha dit públicament que ens traspassarà la gestió de Rodalies de Renfe em venen al cap una sèrie de pensaments sobre aquest servei públic que m’agradaria dir en veu alta. [@more@]

Primer.
Ens traspassen aquest servei a finals d’any. Al mes de maig hi ha eleccions generals. Electoralisme o coincidència? Com diu Raimon, “qui pregunta ja respon”.

Segon.
El President de la Generalitat va dir que no volia el traspàs tal com estava actualment, va dir que el volia un cop subsanats els problemes que tenia. Aleshores vaig pensar que mi ens el traspassarien mai perquè arreglar tot aquest desgavell costarà anys i panys. Però ara resulta que l’accepta amb promeses d’inversions. Què ha canviat en tant poc temps? Jo crec que no ha canviat res, només que l’amo de Madrid necessita rentar la seva imatge i Montilla, com a submís servidor, ho accepta callant i fent-se enrera.

Tercer.
Quan va començar tot aquest culebró tercermundista de les avaries de Renfe es va dir, i encara es diu, que tot era culpa de la manca d’inversions dels vuit anys de govern del PP. No dubto que amb els vuit anys de govern del PP es va anar enrera i es va malmetre el que havia costat tants anys de posar més o menys al dia. Però, tot és culpa de la manca d’inversió? El personal que hi ha a les màquines cancel·ladores de bitllets a la sortida de l’estació de plaça Catalunya no són capaços de respondre en català, malgrat que generalment l’entenen. Fins fa poc ningú era capaç d’informar de les anomalies del servei per la megafonia de les estacions. A l’estació de plaça Catalunya es pot estar anunciant un tren per la megafonia i pels rètols lluminosos, mentre que el tren que arriba és un altre. Vet aquí unes mostres que no tot és culpa de la manca d’inversió. La manca de matèria grisa entre els cervells pensants que organitzen el servei és evident. En poques paraules, crec que hi ha força incompetents al capdavant del servei. Diuen que només utilitzem el 15% del cervell, jo crec que a Renfe n’hi ha que si utilitzessin aquest percentatge seria un miracle!

Quart.
Les mesures de xoc han estat més d’aparador que efectives. D’un temps ençà es poden veure dalt dels trens i a les andanes de les grans estacions unes persones amb jaqueta vermella i l’indicatiu d’informació de Renfe  la solapa. És aquesta la solució? Molts d’ells només parlen castellà amb accent sud-americà. Ja no demano que entenguin o parlin el català, cosa impossible pel que sembla, però tampoc parlen anglès ni cap altre idioma de l’UE. Fa pena veure’ls quan algun turista els demana informació sobre trens i destinacions. És aquesta la inversió que calia? Si t’entenen es limiten a consultar el llibret d’horaris de les línies i poca cosa més. I si no t’entenen es limiten a dir “no le entiendo”, amb molta educació, això sí. Parlo per les experiències que he vist, parlo de la vergonya aliena que he passat en veure que un usuari donava la informació a un turista mentre el “informador” es quedava bocabadat.

Cinquè.
Diuen des del govern de la Generalitat que els usuaris començarem a notar les millores d’aquí a dos anys. Ja firmaria que això fos veritat. Com ho pensen fer? Reciclaran als treballadors “monolingües”? Faran cursets accelerats i intensius d’organització pels dirigents? Qui pagarà tot això? Aquesta darrera pregunta no calia fer-la, oi?

Sisè.
Diuen que ara s’acabaran els problemes, perquè s’acabaran les obres de l’arribada del AVE a Sants. Però ningú diu que ara començaran les obres de l’estació de La Sagrera. Pels terrenys d’aquesta estació hi passen la major part de línies de rodalies que surten de Barcelona cap el nord del país. Aquestes obres no comportaran cap problema? No serà que ara ens tocarà als usuaris del Maresme i del Vallès suportar els problemes que fins ara han hagut de suportar els usuaris del Baix Llobregat? S’ha après dels errors o ensopegarem en la mateixa pedra altre cop? Tant de bo m’equivoqui, però ara venen temps difícils pels usuaris de la part nord de rodalies.

Tweet