Ara es despengen amb la “españolidad”.

La famosa OPA a Endesa encara no ha acabat, però, al marge del tema econòmic hi ha hagut, i encara hi ha, un fons polític que fa veritable pena. Per més que ho vulguin amagar i ens diguin que no, només cal veure com ha anat tot, i com va ara, per veure que hi ha hagut més raons polítiques que econòmiques en tot aquest serial.[@more@]

Som molts els que vàrem pensar que les reaccions contràries a l’OPA de Gas Natural a Endesa eren per motius estrictament polítiques. Que el que feia mal era que l’empresa que llençava l’OPA era una empresa catalana, o almenys amb orígens i connotacions catalanes, i que la caverna espanyola era incapaç de pair-ho. Se'ns va dir que no, que eren imaginacions nostres, que els catalans sempre imaginem coses que no són per poder mantenir el nostre paper de víctimes. Fins i tot se’ns va dir amb to d’autosuficiència que “els diners no tenen nacionalitat”, la qual cosa és certa, i que el problema és que Gas Natural no valorava prou l’empresa que volia comprar, que Endesa valia molt més del que oferia Gas Natural i que en Pizarro vetllava pels interessos dels accionistes d’Endesa.

Res més lluny de la realitat, perquè Gas Natural va oferir més del que valien les accions a la borsa en aquell moment i, per tant, l’estava valorant per sobre del que deien els mercats. Si Endesa valia més del que oferia Gas Natural, perquè les accions a la borsa valien menys fins aquells moments? El cert és que les accions d’Endesa van començar la seva pujada amb l’OPA, per tant la pujada va ser més especulativa que real.

Que el senyor Pizarro vetlles pels interessos dels accionistes d’Endesa ho dubto veien la seva reacció dels darrers dies, però ara anem a pams.

Que la direcció d’Endesa s’oferís a una altra empresa del sector per tal que fes una oferta de compra millor potser és legal, però no em sembla ètic perquè, segons diuen, el mercat és qui marca els preus.

A més, fins aleshores el senyor Pizarro s’havia oposat a l’OPA de Gas Natural dient que volia que Endesa mantingués la seva independència. Un espanyol parlant d’independència!!! Poques vegades assistireu a un moment tant històric com aquest! Però va durar poc això, quan va veure que no podia evitar l’OPA va decidir engegar a fer punyetes la independència i buscar un nou comprador i, com en terres espanyoles no n’hi havia cap, va decidir d’anar a donar una volta per Europa. I en va trobar un, una empresa alemanya que s’hi va avenir, amb certes condicions que obligaven al senyor Pizarro a desplegar totes les seus dots de persuasió perquè, si els alemanys no obtenien el control d’Endesa no hi havia OPA i deixaven via lliure a Gas Natural. I el senyor Pizarro va començar la seva campanya a favor dels alemanys per aconseguir que els accionistes li venguessin més del 50% de les accions i autoritzessin a canviar els estatuts de la societat per garantir que els vots fossin proporcionals al nombre d’accions comprades, cosa que amb els actuals estatuts no passa.

Tot anava bé malgrat els esforços del govern espanyol, amb el Ministre del ram al capdavant, dictant lleis i decrets per obstruir l’oferta dels alemanys. Maniobres que, al final han resultat il·legals i s’han hagut d’anular en bona part. O sigui que la gestió d’el Ministre, en Montilla, en aquest tema ha estat diguem que bastant ridícula.

Al final, veient que la cosa s’embolica i que s’està pagant una burrada per Endesa, Gas Natural decideix tirar la tovallola i mirar altres opcions al mercat.

Ara sembla que els alemanys ho tenen tot de cara i en Pizarro ja es veu servint els interessos d’una empresa centreeuropea. Els catalans han abandonat farts d’històries, el govern ha quedat com una colla de provincians defensant localismes espanyols i el senyor Pizarro ha aconseguit presentar-se com l’artífex d’una pujada de les accions que ningú s’ho hagués cregut fa dos anys.

Però ves per on que sempre hi ha patriotes que no estan disposats a creure’s això que els diners no tenen pàtria i apareix en escena el grup Acciona que comença a comprar accions per tenir veu i vot en tot aquest merder. I de retruc apareix també una empresa italiana que hi fica cullerada, i vet aquí que Acciona i Enel s’ajunten per tocar allò que no sona als alemanys. I els alemanys, al darrer moment, amb les últimes edicions dels diaris amb nuncis d’E-on encara calents dient a la gent que els vengui les accions, decideixen que ho deixen córrer, que han arribat a un acord amb Acciona i Enel, que els compraran una part dels seus actius i se'n tornen cap a casa i tant amics. I vet aquí que el senyor Pizarro es queda amb un pam de nassos, amb les accions pels núvols, però sense saber si demà podrà anar a treballar al seu despatx d’Endesa o anirà a trucar a altres portes per demanar feina. Per cert, que diuen que el seu contracte està blindat per una pila de milions d’Euros, nou milions si no em falla la memòria, o sigui que a la misèria no quedarà, no us preocupeu.

Algú ha pensat que hauria passat si Acciona i Enel haguessin decidit que si no hi ha OPA dels alemanys tampoc cal fer una OPA per part d’ells? Dons que les accions haguessin tornat al seu valor d’abans i que més d’un s’hagués hagut de vendre fins la camisa per cobrir pèrdues. Ja sé que la borsa té el seu risc però, el senyor Pizarro hi ha afegit un risc massa alt, al menys és el que penso.

I ara resulta que un senyor del PP s’adona que Enel és italiana, i que Itàlia no està la llista de províncies i colònies espanyoles i que, per tant, és estrangera. Gran deducció per part d’algú que no va dir el mateix quan es parlava d’E-on!! I aquest senyor demana ara que Caja Madrid i Acciona s’uneixin per fer un front comú i defensar la “españolidad de Endesa”!!

Aquesta és la notícia apareguda a l’edició del divendres 4 d’Abril a La Vanguardia, pàgina 50:
El PP pide que pacten Caja Madrid y Acciona.
El consejero de Presidencia de la Comunidad y secretario general del PP de Madrid, Francisco Granados, dijo ayer que sería positivo que Caja Madrid ofreciera un pacto a Acciona para que la empresa eléctrica Endesa siga siendo española. “A mi me gustaría solicitar a Caja Madrid que estudie la posibilidad de poner ese 10% que tiene en Endesa al servicio de la españolidad de la compañía”, planteó Granados. “Es decir”, añadió, “que (Caja Madrid) ponga ese 10% al servicio de que, de los tres accionistas que pujan por esta empresa, que hay uno que es  español, Acciona, se estudie la posibilidad de un acuerdo para que esta empresa siga siendo española”. El gobierno de la Comunidad de Madrid tiene cierto control sobre Caja Madrid. – Efe.

Abans alemanys que catalans! Però si els catalans es retiren apareix l’espanyolisme més tronat i provincià. Ara els diners tornen a tenir nacionalitat, ara el PP demana el mateix que criticaven al PSOE, ara s’ha de defensar l’indefensable. Que en son d’estranys aquesta gent tant cosmopolita!!

 

Comentaris tancats a Ara es despengen amb la “españolidad”.

Ara es despengen amb la “españolidad”.

La famosa OPA a Endesa encara no ha acabat, però, al marge del tema econòmic hi ha hagut, i encara hi ha, un fons polític que fa veritable pena. Per més que ho vulguin amagar i ens diguin que no, només cal veure com ha anat tot, i com va ara, per veure que hi ha hagut més raons polítiques que econòmiques en tot aquest serial.[@more@]

Som molts els que vàrem pensar que les reaccions contràries a l’OPA de Gas Natural a Endesa eren per motius estrictament polítiques. Que el que feia mal era que l’empresa que llençava l’OPA era una empresa catalana, o almenys amb orígens i connotacions catalanes, i que la caverna espanyola era incapaç de pair-ho. Se'ns va dir que no, que eren imaginacions nostres, que els catalans sempre imaginem coses que no són per poder mantenir el nostre paper de víctimes. Fins i tot se’ns va dir amb to d’autosuficiència que “els diners no tenen nacionalitat”, la qual cosa és certa, i que el problema és que Gas Natural no valorava prou l’empresa que volia comprar, que Endesa valia molt més del que oferia Gas Natural i que en Pizarro vetllava pels interessos dels accionistes d’Endesa.

Res més lluny de la realitat, perquè Gas Natural va oferir més del que valien les accions a la borsa en aquell moment i, per tant, l’estava valorant per sobre del que deien els mercats. Si Endesa valia més del que oferia Gas Natural, perquè les accions a la borsa valien menys fins aquells moments? El cert és que les accions d’Endesa van començar la seva pujada amb l’OPA, per tant la pujada va ser més especulativa que real.

Que el senyor Pizarro vetlles pels interessos dels accionistes d’Endesa ho dubto veien la seva reacció dels darrers dies, però ara anem a pams.

Que la direcció d’Endesa s’oferís a una altra empresa del sector per tal que fes una oferta de compra millor potser és legal, però no em sembla ètic perquè, segons diuen, el mercat és qui marca els preus.

A més, fins aleshores el senyor Pizarro s’havia oposat a l’OPA de Gas Natural dient que volia que Endesa mantingués la seva independència. Un espanyol parlant d’independència!!! Poques vegades assistireu a un moment tant històric com aquest! Però va durar poc això, quan va veure que no podia evitar l’OPA va decidir engegar a fer punyetes la independència i buscar un nou comprador i, com en terres espanyoles no n’hi havia cap, va decidir d’anar a donar una volta per Europa. I en va trobar un, una empresa alemanya que s’hi va avenir, amb certes condicions que obligaven al senyor Pizarro a desplegar totes les seus dots de persuasió perquè, si els alemanys no obtenien el control d’Endesa no hi havia OPA i deixaven via lliure a Gas Natural. I el senyor Pizarro va començar la seva campanya a favor dels alemanys per aconseguir que els accionistes li venguessin més del 50% de les accions i autoritzessin a canviar els estatuts de la societat per garantir que els vots fossin proporcionals al nombre d’accions comprades, cosa que amb els actuals estatuts no passa.

Tot anava bé malgrat els esforços del govern espanyol, amb el Ministre del ram al capdavant, dictant lleis i decrets per obstruir l’oferta dels alemanys. Maniobres que, al final han resultat il·legals i s’han hagut d’anular en bona part. O sigui que la gestió d’el Ministre, en Montilla, en aquest tema ha estat diguem que bastant ridícula.

Al final, veient que la cosa s’embolica i que s’està pagant una burrada per Endesa, Gas Natural decideix tirar la tovallola i mirar altres opcions al mercat.

Ara sembla que els alemanys ho tenen tot de cara i en Pizarro ja es veu servint els interessos d’una empresa centreeuropea. Els catalans han abandonat farts d’històries, el govern ha quedat com una colla de provincians defensant localismes espanyols i el senyor Pizarro ha aconseguit presentar-se com l’artífex d’una pujada de les accions que ningú s’ho hagués cregut fa dos anys.

Però ves per on que sempre hi ha patriotes que no estan disposats a creure’s això que els diners no tenen pàtria i apareix en escena el grup Acciona que comença a comprar accions per tenir veu i vot en tot aquest merder. I de retruc apareix també una empresa italiana que hi fica cullerada, i vet aquí que Acciona i Enel s’ajunten per tocar allò que no sona als alemanys. I els alemanys, al darrer moment, amb les últimes edicions dels diaris amb nuncis d’E-on encara calents dient a la gent que els vengui les accions, decideixen que ho deixen córrer, que han arribat a un acord amb Acciona i Enel, que els compraran una part dels seus actius i se'n tornen cap a casa i tant amics. I vet aquí que el senyor Pizarro es queda amb un pam de nassos, amb les accions pels núvols, però sense saber si demà podrà anar a treballar al seu despatx d’Endesa o anirà a trucar a altres portes per demanar feina. Per cert, que diuen que el seu contracte està blindat per una pila de milions d’Euros, nou milions si no em falla la memòria, o sigui que a la misèria no quedarà, no us preocupeu.

Algú ha pensat que hauria passat si Acciona i Enel haguessin decidit que si no hi ha OPA dels alemanys tampoc cal fer una OPA per part d’ells? Dons que les accions haguessin tornat al seu valor d’abans i que més d’un s’hagués hagut de vendre fins la camisa per cobrir pèrdues. Ja sé que la borsa té el seu risc però, el senyor Pizarro hi ha afegit un risc massa alt, al menys és el que penso.

I ara resulta que un senyor del PP s’adona que Enel és italiana, i que Itàlia no està la llista de províncies i colònies espanyoles i que, per tant, és estrangera. Gran deducció per part d’algú que no va dir el mateix quan es parlava d’E-on!! I aquest senyor demana ara que Caja Madrid i Acciona s’uneixin per fer un front comú i defensar la “españolidad de Endesa”!!

Aquesta és la notícia apareguda a l’edició del divendres 4 d’Abril a La Vanguardia, pàgina 50:
El PP pide que pacten Caja Madrid y Acciona.
El consejero de Presidencia de la Comunidad y secretario general del PP de Madrid, Francisco Granados, dijo ayer que sería positivo que Caja Madrid ofreciera un pacto a Acciona para que la empresa eléctrica Endesa siga siendo española. “A mi me gustaría solicitar a Caja Madrid que estudie la posibilidad de poner ese 10% que tiene en Endesa al servicio de la españolidad de la compañía”, planteó Granados. “Es decir”, añadió, “que (Caja Madrid) ponga ese 10% al servicio de que, de los tres accionistas que pujan por esta empresa, que hay uno que es  español, Acciona, se estudie la posibilidad de un acuerdo para que esta empresa siga siendo española”. El gobierno de la Comunidad de Madrid tiene cierto control sobre Caja Madrid. – Efe.

Abans alemanys que catalans! Però si els catalans es retiren apareix l’espanyolisme més tronat i provincià. Ara els diners tornen a tenir nacionalitat, ara el PP demana el mateix que criticaven al PSOE, ara s’ha de defensar l’indefensable. Que en son d’estranys aquesta gent tant cosmopolita!!

Comentaris tancats a Ara es despengen amb la “españolidad”.

José Montilla escollit “Capsigrany de l’any”.

Segons el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana el mot “capsigrany” significa, en la seva tercera accepció, “persona de poc seny, no gens entenimentada”.[@more@]

Les Joventuts Nacionalistes de Catalunya convoquen cada any el premi al “Capsigrany de l’any”. Aquest premi s’atorga des de 1991 i han estat guardonats entre d’altres, Aznar, Esperanza Aguirre, Rodríguez Ibarra, Samaranch, Mayor Oreja, Jiménez de Parga i uns quants personatges més d’indubtable tarannà anticatalà. L’any passat va rebre aquest honor Albert Boadella i el seu grup de “Ciutadans”.

L’edició d’aquest any ha estat per José Montilla, reconegut representant de la branca més espanyolista del PSC-PSOE, perdedor de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i President de la Generalitat per obra i gràcia d’els “independentistes” d’ERC.

José Montilla va ser presentat com a candidat a Capsigrany de l’any pels següents motius segons el web de les JNC:
“Quan, essent presidenciable del PSC, ens confessà la veritable essència de la seva missió en venir a Catalunya des de Madrid: desactivar el nacionalisme.  L’ara president ignora que la Catalunya que ara ell presideix l’ha construïda el nacionalisme de tots els temps, des de Valentí Almirall fins al President Pujol. El nominem a Capsigrany de l’any 2006 per sacrificar el país en nom dels seus interessos personals i per les ambicions de presidir Catalunya rient-se a la cara de mitja nació, per mostrar menyspreu vers la llengua catalana durant la campanya, insinuant la discriminació del castellà a Catalunya, per la manca d’interès en aprendre la llengua del país malgrat haver tingut trenta anys de sou públic de les nostres butxaques per fer-ho, per insultar el personal fent el posat de nen bo de fals proletariat, el seu, i desconèixer, tot i que es diu de la ceba, molts dels elements tradicionals de Catalunya.”

Els altres candidats eren Joan Puigcercós, Montserrat Nebrera, Jon Saura i Josep Lluis Carod-Rovira (conjuntament), Alfonso Guerra, Rodriguez Ibarra, Mariano Rajoy, Albert Ribera, i el control socialista de TV3. Podeu veure els motius i mèrits fets per aquests personatges al web de les JNC.

Felicitats President! Té l’honor de ser l’únic President de Catalunya que ha guanyat aquest guardó. Com a mínim en alguna cosa serà "únic", encara que sigui en coses negatives, i no dubto que acceptarà aquest guardó amb l'alegria que el caracteritza.

Comentaris tancats a José Montilla escollit “Capsigrany de l’any”.

Una mica més de serietat, senyors d’ERC!

Sobre tot aquest enrenou de pre-campanya electoral que ha suposat la pixada fora de test d’ERC, cal parlar-ne amb temps després d’haver-se produït al Parlament de Catalunya el debat sobre el desplegament de l’Estatut de 2006, però acabo de llegir la Resolució que ERC pensa presentar i crec que cal comentar algunes coses d’aquest text.[@more@]El text de la resolució és el següent, segons es pot consultar al web d’ERC en format “pdf”:

“El Parlament de Catalunya constata que:
L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”
Barcelona, 27 de març de 2007

Primer de tot no entenc a que ve ara parlar dels acords de la Moncloa. Aquells acords no tenen res a veure amb tot el que segueix a la resolució.
En segón lloc, dir que aquells acords van comportar la supressió dels eixos bàsics del projecte inicial és una interpretació que pot fer cada un i si pot estar d’acord o no i, per tant no hi entraré ara.
En tercer lloc, dir que per culpa d’aquells acords es fa una interpretació “a la baixa i desligitimadora” per part de qui sigui, és una manca de realisme que frega la ximpleria. Ho sento però ho penso així de clar. Que no han interpretat sempre a la baixa els estatuts fins ara aprovats, tant el de 1932 com el de 1979? Ha calgut acceptar retallades perquè els interpretessin a la baixa? No és aquesta la forma d’actuar tradicional del nacionalisme espanyol? Aquells acords, com molt bé es diu a l’inici, “va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent” per més que no agradi als líders d’ERC que, recordem-ho, van estar incapaços de acceptar que CiU era l’única força que podia arribar a aquell acord. Ni ERC ni ICV-AEU tenien prou força i ni PSC ni PP volien.
En quart lloc, si el Tribunal constitucional retalla o dona una interpretació restrictiva del text de l’Estatut no serà per l’acord de la Moncloa, sinó perquè els seus membres, per més que la meitat s’anomenin “progressistes” son tant medievals com els seus companys “conservadors”.

A veure si ens adonem d’una vegada que la “branca progressista” del nacionalisme espanyol identifica la democràcia amb anar a votar cada quatre anys i prou. Que no entenen que si una part del seu estimat país vol anar més enllà de la seva estimada Constitució, potser el que cal no és dir “no por cojones”, sinó que potser cal modificar la cotilla constitucional per tal que tots hi capiguem i ens hi sentim còmodes. Que no passa res per modificar la Constitució, que hi ha països com Bèlgica que l’han modificat una pila de vegades i no s’ha mort ningú.

Potser el que cal és deixar de barallar-nos i treballar tots els nacionalistes catalans per dibuixar un futur millor per la nostra terra. Que mentre nosaltres ens barallem per esgarrapar-nos quatre vots, el nacionalisme espanyol respira tranquil i esmola les tisores!

Si us voleu baixar la resolució podeu fer-ho a aquesta adreça: http://www.esquerra.cat/web_nova/arxius/27_Resolucio.pdf
I si voleu llegir les reaccions dels socis de tripartit d’ERC ho podeu fer als webs dels respectius partits:
Reacció del PSC: http://socialistes.org/ambit/media/Noticies/Noticies_Internes/view.asp?id=187675&indexable=False
Reacció d’ICV-EUA: http://www.iniciativa.cat/nacional/continguts/noticies/nac_noticies_sol_cat.php?idnoticie=6755

Comentaris tancats a Una mica més de serietat, senyors d’ERC!

Gràcies, Lluís.

Aquesta era una pancarta que hi havia al concert que Lluís Llach va fer el 6 de juliol de 1987 al Camp del Barça i m'ha semblat oportú utilitzar la frase per titular aquest escrit.
Ahir dia 24 de març de 2007, Lluís Llach va fer el darrer concert. En Llach es retira del món de la cançó, al menys del món dels concerts. Després de quaranta anys dalt dels escenaris, en Llach “penja el micro” pero les seves cançons seguiran amb nosaltres perquè ha marcat tota una època.[@more@]No puc dir que seguís en Lluís Llach des dels seus inicis perquè per la meva edat hauria estat impossible. Quan ell va començar jo tenia gairebé deu anys només. Però si que puc dir que des d’els setze anys sempre ha estat el cantautor que m’ha fet vibrar, ja sigui amb les seves cançons de lluita o amb les romàntiques. Potser aquí ha estat la seva gran força, en el fet que pots trobar tot tipus de cançons en el seu ampli repertori.

Ahir no vaig ser a Verges. Tampoc puc dir que hagi estat un assidu als seus concerts, ben mirat només l’he anat a veure en directe a les “Sis Hores de Cançó de Canet”, devia ser l’any 1976 o 1977, al Camp del Barça i al poliesportiu d’Alella, durant la Festa Major d’aquesta població del Maresme de fa sis o set anys. Però l’he escoltat molt.

M’agradaria destacar aquí un parell de coses d’en Lluís Llach: el seu compromís i el seu talent. El seu compromís escrivint lletres que, al seu moment van servir perquè els joves de la meva època tinguessin consciència del que significaven el país i els drets individuals i col·lectius. El seu talent composant unes melodies adients a cada tema. Discs com “Viatge a Itaca”, “Campanades a morts”, “Verges 50” o “Un pont de mar blava” són una mostra de tot això i, a la vegada, poden resumir els àmbits de la seva obra.

Crec que t’hem d’agrair que durant quaranta anys ens hagis acompanyat i hagis dit dalt dels escenaris el que molts pensem, creiem i sentim.

En acabar el concert d’ahir va dir “jo soc tant tossut com vosaltres”, per una vegada em sap greu que sigui tossut i no es repensi el seuadéu.

A la cançó “Amor particular” diu: “…que passaran els anys i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte…”.  Dons si senyor, en Llach ha sabut trobar el gest correcte! Deia en Pep Guardiola en un article d’ahir a La Vanguardia que si volgués hauria pogut fer el comiat al Camp del Barça i l’hauria tornat a omplir, com va fer fa vint anys. I tant que l’hagués omplert! Però l’adéu havia de ser a Verges, allà on va començar tot, tal com ell va dir.

1 comentari

Ara ens conformem amb jugar contra la selecció provincial de Múrcia?

Fa anys que les federacions esportives catalanes fan mans i mànegues per poder competir amb la resta de seleccions nacionals en igualtat de condicions, fa anys que el nacionalisme espanyol posa traves i juga brut a l’hora d’impedir el reconeixement internacional de les nostres seleccions i ara, el Conseller Vicepresident del Govern de Catalunya és qui tanca les portes a aquest reconeixement. No s’adona del que fa aquest home?[@more@]

El Conseller Vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Carod-Rovira, va anar a la seu del COI a Lausanne a entrevistar-se amb el seu President. Fins aquí una notícia que hagués valgut un aplaudiment per sí mateixa. Però quan t’assabentes del que ha anat a fer en Carod a Lausanne se’t cauen per terra, així de clar. El Sr. Carod no ha anat a la seu del COI a demanar formalment el reconeixement del Comitè Olímpic Català, ni tant sols ha anat a buscar una solució o a sondejar actituds. El Sr. Carod ha anat a baixar-se els pantalons davant dels organismes internacionals. Ha anat a renunciar al reconeixement de Catalunya en l’àmbit esportiu de primer nivell.

Resulta que ara qui renuncia a competir en uns Jocs Olímpics o en uns Mundials de futbol, d’atletisme o d’hoquei patins, per exemple, és el Govern de Catalunya. I el pitjor de tot és que el Sr.Carod explicava la iniciativa amb un somriure que em va deixar parat.

Diu el Sr. Carod que ha anat a comunicar que volen organitzar uns jocs per a nacions sense estat i ha deixat clar que el COI no s’hi pot oposar, com no s’oposa a la celebració dels jocs de la Francofonia o de la Commenwelt. Dons si no s’hi pot oposar, perquè hi va?

És a dir, que ara organitzarem uns Jocs per a nacions que, com nosaltres, no tenen estat propi. Ja estaria bé poder competir amb Escòcia o País de Gales, per exemple. El cas és que aquestes dues nacions ja competeixen als Mundials de Futbol de veritat, amb la resta de Nacions, amb els de Primera Categoria per dir-ho clar.per tant aquests no participaran en aquests jocs d’en Carod. Aleshores, amb qui competirem? Amb Bretanya, Còrsega o Normandia? No crec que l’estat francès ho permeti. El que possiblement passi és que, tenint en compte que a Espanya sempre es treu allò d’el “café para todos” i que el nostre Govern diu sí a tot, s’hi presentin les seleccions d’Extremadura, Múrcia, Cantàbria i la resta de “Regiones”. I, com no volem ser insolidaris i en Montilla “ordena y manda”, ja veig la selecció catalana jugant la final contra la flamant selecció de La Rioja i celebrant-ho amb un “tinto de crianza”. No és que menysprei a aquestes terres, ni molt menys, però és que crec que no es tracta d’això.

No s’adonen que, un cop tinguin via lliure per organitzar aquests Jocs de fireta, ja ens hem tancat la porta als Jocs de veritat? No veuen que aleshores tots els esforços que han fet les diferents Federacions haurà estat en va? O, potser és això el que pretenen? Si aquesta proposta l’hagués fet el PP fa deu anys els d’ERC haguessin post el crit al cel. Bé, una proposta semblant la va fer el Secretari d’Estat per l’Esport, un que porta barba, no el recordeu? Un que va dir tot rient que si volíem seleccions per jugar a “canicas”. Dons no, per jugar a bales no, però quasi. I pensar que el Govern de Catalunya d'aleshores va pressionar i va aconseguir que dimitis i demanes disculpes! I ara va el Conseller Vicepresident i gairebé li dona la raó. Qui ho havi de dir!

I  sobre el Conseller Puigcercós va i diu al programa “La nit al dia” que el primer que hem de fer és donar-nos a conèixer internacionalment i després demanar l’oficialitat. Que vol dir que no ens conèixen a l’estranger? No va dir en Carod fa uns dies a l’Índia que no calia anar dient a tothom qui som i què volem ser perquè això ja ho saben? Com quedem, ens conèixen o no?

Això sona a baixada de pantalons. Ens tanquem les portes nosaltres mateixos i els nacionalistes espanyols la mar de contents. I a sobre, qui es presenta com a promotor és un independentista! Fins quan ens farà avergonyir Sr. Carod?

L'única via possible és treballar pel reconeixement de les seleccions catalanes al més alt nivell de l'espor. I per això cal canviar les normes que diuen que només els estats poden competir en uns Jocs Olímpics o en uns Mundials de Futbol, a partir d'aquí les coses seran més planeres i l'Estat espanyol no ho tindrà tant fàcil.

Comentaris tancats a Ara ens conformem amb jugar contra la selecció provincial de Múrcia?

Cridar a la muntanya.

Ahir vàrem passar el dia al Montseny, ens agrada passejar per la muntanya, desconnectar i allunyar les cabòries de la vida diària. Vàrem anar al Sot de l’Infern, al peu del Turó de l’Home, a prop del poble de Montseny. El camí surt de l’aparcament del càmping de Fontmartina i és un recorregut circular per una vall amb diferents tipus de vegetació i arbredes.[@more@]És un lloc on s’hi pot fer una passejada d’una hora i quart més o menys, xino-xano, admirant les diferents arbredes d’alzines, castanyers i d’altres espècies d’arbres. Hi podreu escoltar els ocells i la remor de l’aigua quan us acosteu a la part més baixa del recorregut. Si fa vent, com ahir, no el notareu perquè aneu pel mig del bosc, però sentireu el so de les branques mogudes pel vent. En una paraula, podreu gaudir dels sons de la natura sense veure qui o què els provoca. És tot un exercici d’audició i d’imaginació.

De les coses que es poden veure al llarg del recorregut en parlaré en un altre escrit, aquí el que m’interessa destacar és el só que s’hi pot trobar.

Però no tot és idíl·lic i, com si fos una maledicció, sempre hi ha algú entestat en desfer l’encant de la natura. Quan ja arriavem al final del recorregut, quan el camí de tornada va uns metres per sota del d’anada, vàrem començar a sentir els crits d’un grupet d’animals d’aquests mal anomenats “racionals”, d’aquests que caminen amb dues potes i tenen el cap per posar-si un barret o algun “peercing” al nas. Com és que hi ha gent que no sap gaudir dels sons de la natura? Com és que hi ha gent que s’entesta en portar el soroll allà on hi ha silenci?

Cada lloc té el seu so, la seva “banda sonora”, allò que li escau per natural. No té el mateix so el Passeig de Gràcia que la Plaça del Rei, per exemple. Al Passeig de Gràcia hi ha sorolls de cotxes, motos i gent mentre que a la Plaça del Rei només si escolta gent. Vull dir que, a part del paisatge o les parets dels edificis, cada lloc té els seus sons que el fan diferent. Jo no m’imagino la Plaça del Rei ni cap altre carrer del Barri Gòtic amb sorolls de motos i botzines de cotxes, en canvi m’ho imagino amb el so d’algun músic tocant alguna peça clàssica, per exemple.

A la muntanya passa el mateix, no té els mateixos sons el Sot de l’Infern que el cim del Turó de l’Home. A dalt del cim el vent el notes, a la fondalada només el sens. Al cim veus un paisatge immens, a la vall veus l’entramat dels arbres. Igual que al Barri Gòtic, cada lloc de la muntanya té el seu paisatge i els seus sons.

Aleshores, perquè canviar els sons? Perquè hi ha gent que va a la muntanya a cridar? Aquesta gent ni gaudeixen de la natura ni en deixen gaudir a la resta. Aquesta gent transformen un paratge natural en un d’artificial. Aquesta gent ni senten la remor dels arbres ni el soroll del rierol. Aleshores, perquè van a la muntanya? No estarien millor dins d’una discoteca, per exemple? Si són incapaços de gaudir del que té la natura de diferent, què hi fan al bosc? Però sobre tot, perquè impedeixen a la resta que gaudeixin d’allò que ells són incapaços de valorar?

Comentaris tancats a Cridar a la muntanya.

1440 minuts.

Heu vist l'anunci d'aquella marca de cotxes que et proposa que t'imaginis que cada mati quan t'aixeques et trobes 1440 Euros? Deixant de banda que sigui una marca de cotxes o de qualsevol altre cosa, crec que es bo pensar en el missatge i aplicar-lo a la vida de cada un.[@more@]L'anunci comença dient que els 1440 Euros que et trobes cada mati t'els pots gastar corn vulguis, donar-los o cremar-los però, els que no consumeixis et desapareixeran a l'acabar el dia. Aleshores fa la comparació amb els 1440 minuts que té el dia.
Realment amb els 1440 minuts que te el dia pots fer el que vulguis, aprofitar-los o perdre'ls, però quan s'acaba el dia, els que no hagis aprofitat dona'ls per perduts perquè, per mes que vulguis recuperar-los, l'endemà tens 1440 minuts nous i ni un de més. Aquesta dita tant coneguda que fa "no deixis per demà el que puguis fer avui" va en aquest sentit, si pots fer alguna cosa avui no ho deixis per demà perquè demà potser no hi siguis a temps.
El que no diu l'anunci, i es tant important o mes que el que he comentat abans, es que, si has de perdre algun minut d'aquests 1440, al menys que sigui per voluntat pròpia, perquè no hi ha res pitjor que regalar minuts de la teva vida per decisionsalienes a la teva persona o al teu entorn mes intim. Això penso que es el pitjor que et pot passar perquè, tard o d'hora, sempre arriba un dia que tens menys de 1440 minuts, i desprès res. I quan arribi aquest dia, si tens temps de mirar enrere, corn a mínim que puguis dir que has estat l'amo dels teus 1440 minuts diaris.

Comentaris tancats a 1440 minuts.

Renfe i la megafonia.

No vull parlar de les avaries d’aquesta companyia, ni del que hem de suportar els usuaris que a diari agafem els seus trens per anar a la feina. M’agradaria parlar d’un tema que ningú toca i que crec que té la seva importància.[@more@]L’altre dia a “La nit al dia” de TV3, la Mònica Terribas va entrevistar al Conseller d’Obres Públiques. Quan la periodista li va treure el tema de les constants avaries d’aquesta companyia i les enrabiades que agafen dia sí i dia també els seus usuaris el Sr. Nadal va fer una afirmació que em va deixar parat. El Sr. Nadal entén que els usuaris s’emprenyin amb la companyia per la manca d’informació sobre les continues incidències en el servei, però va mig disculpar a Renfe en aquest aspecte dient que els trens no disposen de megafonia i, per tant, quan un tren es queda parat entre dues estacions és impossible comunicar als viatgers les causes de l’aturada i informar-los de la durada i altres aspectes. Aquest raonament el vaig escoltar el dia següent al TeleNotícies del vespre també a TV3.

Jo sí que em vaig quedar parat escoltant aquestes afirmacions del Conseller i del presentador del TeleNotícies. No per la seva lògica, perquè si no hi ha megafonia als vagons és impossible donar informació. Sinó perquè no és cert que als vagons no hi hagi megafonia. Als vagons dels trens de Rodalies hi ha megafonia, ja li asseguro jo. El problema és que no sempre s’utilitza, i quan hi ha incidències normalment els altaveus resten muts.

Normalment abans d’arribar a qualsevol estació una veu anuncia, en castellà i després en català, el nom de la propera estació i si té correspondència amb alguna altre línia de tren o metro.

Més d’una vegada quan a l’estació de Plaça Catalunya s’anuncia equivocadament la destinació del tren que hi ha a l’andana hem sentit la veu del maquinista dient en un perfecte castellà d’Andalusia la destinació correcta del tren.

A vegades, abans més que ara, entre estació i estació, es podia escoltar música.

Si no hi hagués megafonia, com s’explica tot això? Que potser és per art de màgia?

Als vagons dels trens hi ha megafonia, i a les estacions també. El que passa és que o no s’utilitza o es donen informacions equivocades. Imagino que la comunicació entre la central de Renfe i la megafonia dels vagons no és directe, però hi ha comunicació entre la central de trànsit de Renfe i els maquinistes i, per tant, quests poden donar la informació sobre la incidència, sempre i quan els responsables de Renfe informin al maquinista. És aquí on hi deu haver el problema. Que no ens vinguin amb històries que si no informen és perquè no volen o no en saben més.

Comentaris tancats a Renfe i la megafonia.

Crec que està equivocat Sr. Iceta.

Avui he sentit al Sr. Iceta en unes declaracions que m’han semblat totalment equivocades. La veritat és que crec que un polític ha de dir les coses amb una mica de mesura i menys afany de revanxisme.
 

[@more@]

Referint-se al desplegament de l’Estatut d’Autonomia el Sr. Iceta ha dit que “CiU es creuen que els únics que poden fer i desenvolupar un Estatut són ells, i la història ens demostra el contrari”, i després ha assegurat que “el desplegament d’aquest Estatut amb el govern actual serà més ràpid que l’anterior Estatut”.

Son les seves opinions, però crec que s’equivoca en algunes coses i en altres el temps dirà si té raó o no.

Sobre si els polítics de CiU es creuen que ells són els únics que poden fer un Estatut ja sabem tots que això no és cert. Cap polític de CiU crec que pensi que ells són els únics que poden fer un Estatut. El que sí que creuen els polítics de CiU és que han estat els únics que han tingut capacitat per negociar-lo. I en això tenen tota la raó. Quan es va redactar l’actual Estatut el PSC, ERC i ICV no tenien cap capacitat negociadora, uns perquè es van asseure a l’altre banda de la taula (el Sr. Iceta era un d’ells), i els altres dos perquè no tenien prou representació parlamentaria per fer cap mena de força. El PP a sobre es va auto-excloure de tot el procés.

Sobre si els de CiU es creuen que són els únics que poden desenvolupar un Estatut, potser no és del tot cert però tenen tot el dret de pensar que són els únics que el poden desenvolupar de forma més ambiciosa, simplement perquè no estan lligats al PSOE com és el cas del PSC.

Sobre l’afirmació que la història ha demostrat que els de CiU no poden desenvolupar tot sols un Estatut, dons mireu, jo crec que precisament el que demostra la història dels darrers vint-i-cinc anys és tot el contrari. Qui va desenvolupar l’anterior Estatut en la seva totalitat? No va ser CiU?

El Sr. Iceta hauria de reconèixer que, millor o pitjor, qui ha muntat tota una estructura administrativa i política a casa nostra és CiU. Ha estat CiU qui, començant de zero, ha bastit tot l’aparell del govern de la Generalitat. Amb els seus errors i els seus encerts, agradi o no, l’arquitecte ha estat CiU. La resta de partits han fet el seu paper,  molt digne, des de l’oposició en el Parlament; les organitzacions cíviques han estat al seu lloc fent la seva tasca. Però qui ho ha fet possible amb els vots de la majoria de ciutadans ha estat CiU.

L’afirmació que fa després dient que l’actual govern desenvoluparà aquest Estatut més ràpidament del que ho va fer CiU amb l’anterior això el temps ho dirà. Però el que és cert és que si no ho fa de manera més ràpida serà per ineficiència, perquè aquesta afirmació porta una forta càrrega de mala llet, amb tots els meus respectes.

Hi ha molta mala llet perquè les circumstàncies no són les mateixes. És evident que avui no partim de zero, avui portem 27 anys d’Autonomia i estareu d’acord amb mi que ara només es tracta de desenvolupar una llei utilitzant uns mecanismes i unes eines que ja existeixen. Molt ha canviat des de l’any 1980 fins avui. La situació política tampoc és la mateixa. Recordem que dos anys després de constituir-se el Parlament de Catalunya per primera vegada es va produir l’intent de cop d’Estat del famós 23-F amb tot el que això va comportar d’involució en la naixent etapa democràtica d’aquest país. Ara no hi ha amenaces colpistes amb capacitat real de portar-se a la pràctica, ni “Loapes” que amenacin cap procés evolutiu, ni hi ha dimissions de presidents a causa de repetides mocions de censura per part de l’oposició ni res semblant. L’oposició del PP és un joc de nens comparada amb la tàctica de “acoso y derribo” com es va qualificar l’oposició de Felipe González a Adolfo Suárez. En fí, que els entrebancs que hi va haver durant els primers deu anys d’autogovern no hi són ara, o almenys no hi haurien de ser

Que aquest Estatut es desenvoluparà més ràpidament que l’anterior no en tinc cap dubte, que es farà millor o pitjor ja ho veurem, però tothom pot creure i dir que ell ho faria millor, o potser el Sr. Montilla si estigués a l’oposició no ho diria?

Però hi ha un cosa que als nacionalistes ens té preocupats: exigiran el cent per cent del que diu l’Estatut? Aprofitaran totes les possibilitats que dona aquest text? Això també ho dirà el temps però, si el Sr. Iceta creu que ells són millors, jo puc creure que no ho son. Amb tots els meus respectes, que quedi clar.

Comentaris tancats a Crec que està equivocat Sr. Iceta.